Per Àngela Sánchez Vicente
Si avui parlem de Perdona
si et dic amor tenim dues maneres de pensar : el llibre i la pel·lícula.
Nosaltres no farem comparacions doncs aquestes són odioses però us recomanem
que si heu gaudit com nosaltres de la pel·lícula (ja sigui la versió ambientada
a Itàlia o la més actual localitzada a Barcelona) és molt interessant ficar el
nas a la novel·la homònima doncs trobareu tots aquells girs que us deixaran
volar la imaginació i copsar el sentit holístic de l’apassionant historia.
La ploma romàntica, fresca, actual i mil etcèteres més de
Federico Moccia ens mostra un amor
que travessa el cor de la jove Nikki i del no tan jove Alex modificant-los per
sempre més.
Lliurem-nos de convencionalismes socials com la
diferencia d’edat a l’amor i rendim-nos a aquesta bella historia d’amor.
En aquesta novel·la que rescata labutxaca i que prèviament havia publicat Proa, veiem com una adolescent picarona i un publicista que
frega la quarantena esdevenen la parella ideal a partir d’un petit accident de
trànsit sense cap importància. El que realment va xocar van ser els seus cors
creant una bombolla d’amor impressionant i colpidora que travessa les planes
d’una manera dolça i profundament vitalista.
Ella li regala anhels de joventut i despreocupació en uns
moments en que ell té problemes laborals i ell li regala tota la serenor i
maduresa que pot en els moments en que més ho necessita.
El seu entorn serà alhora conflictiu i divertit però ho
acabaran assimilant doncs les seves rialles acaben enamorant a tot l’entorn.
Una atmosfera genial i jove amb uns
paisatges diferents a la pel·lícula i que en Moccia dibuixa amb gran talent
fent que novel·la rere novel·la milers de seguidors esperin les seves obres com
aigua de maig.
Jo de vosaltres no deixaria escapar
aquest èxit de critica i públic... jo no oposaria resistència i em posaria el
casc de la moto per anar el més aviat possible a buscar una de les novel·les
més romàntiques (sense caure en carrincloneries ni clixés), emocionants,
captivadores y emotives del moment.
Pel·lícula i llibre són
incomparables... jutgeu vosaltres mateixos!
No cal que feu esperar a la novel·la
21 dies, 8 hores, 16 minuts i 24 segons per retrobar-la!
