dimecres, 30 de setembre del 2020

El zoo del Mengele

Avui us vull presentar el que ha sigut tot un descobriment personal, un thriller ecològic, una temàtica a la que no estic gaire acostumada però que amb El zoo del Mengele s’hi entra de cop i amb totes les lletres.

Una novel·la que va rebre el premi “Millor novel·la noruega dels últims 100 anys” al Festival Internacional de Literatura de Lillehamer el 2007 i que Cossetània Edicions té l’encert de presentar-nos en català.

Gert Nygardshaug n’és l’autor d’aquest títol, primera entrega de “La trilogia del Mino” formada per “L’arbre de les flors al cel” i “La bassa d’Afrodita”, però ara ens hem de centrar.

El primer que crida l’atenció d’aquest volum és la seva portada, amb u fons ètnic que recorda les tribus aborígens i on destaca una papallona amb unes ales ben blaves.

El propi títol és una pista clau en si mateixa, “mengele zoo” és una expressió brasilera que es traduiria com a quelcom fora de control, i us ven asseguro que aquesta novel·la aconsegueix arribar a aquets punt.


L’autor ens situa a la selva tropical del Brasil on en Mino ajuda al seu pare capturant papallones exòtiques mentre paral·lelament l’autor ens mostra com una petrolera vol el control i domini ‘aquelles terres i acaba massacrant la família d’en Mino i tots aquells que ell s’estima a mans d’una milícia

Un nen marcat pel dolor i la set de venjança que el portaran a ser un jove al cap davant del famós Grup Mariposa, els quals amenacen les multinacionals i volen fer-se escoltar i ser visibles davant la destrucció del món natural.

Aquesta historia ens ensenyarà molt sobre entomologia, la natura tropical i amb les descripcions tan acurades de l’autor si sou valents i tanqueu els ulls podreu sentir els sorolls de la selva Amazònica.

La historia d’en Mino és cruel i dura des de el principi això fa que l’autor crea un personatge complex que va evolucionant amb l’edat, de ser un nen feliç a un adult ferotge, sense oblidar la presencia d’un personatge molt peculiar, el senyor magico.

Una narrativa que mostra en certa manera la pròpia personalitat de l‘autor en la defensa de la Terra i com l’esser humà l’esta destruint a passes de gegant. Un viatge profund a la realitat que no volem veure i haig de reconèixer que m’ha agradat molt com es mantenen algunes paraules i expressions en l’idioma original en que les va escriure l’autor ja que ajuden a crear molt millor un món real encara que llunya.

Aquí us deixo les seves primeres planes, gaudiu del viatge.