El cos humà

El cos humà, és una novel·la que reflexiona sobre l’amor, la guerra i el poder transformador que ambdós termes antònims tenen sobre l’ésser humà. 

Paolo Giordano ens torna a acaronar l’ànima desprès del seu exitós “La soledat dels nombres primers” amb  una historia que avalua com un nano (encara no el podem anomenar home) viu la seva experiència a l’Afganistan.

Una anada i tornada als seus afectes, als seus records i a la seva vida que no serà mai la mateixa encara que tingui la sort de tornar amb vida a casa seva.

Una visió transformadora, canviarà d’hàbits, de costums alimentaris, d’horaris i sobretot investigarà aquella solitud tan colpidora que estableix un diàleg entre la incertesa i la memòria.

El sergent Antonio René comanda un escamot de nois molt joves. L'últim a arribar, en Ietri, tan sols té vint anys i se sent totalment inexpert. Per a gairebé tots ells, la missió a l'Afganistan és la primera gran prova de la seva vida. La seva destinació, una base d'operacions al mig del desert, és un dels llocs més perillosos de tota l'àrea en conflicte. Esgotats per la calor, el brogit i la por, de dia els soldats reconstrueixen la vida que coneixen, visiten el metge i procuren distreure's. 

De nit, però, els records irrompen i els nois, enmig d'un silenci absolut, senten les pulsacions dels seus propis cors, els sorolls dels òrgans: l'activitat incessant del cos humà... Fins que arriba el dia en què s'han d'endinsar en territori enemic i de sobte es veuen forçats a passar comptes amb tot allò que han deixat en suspens. Quan tornin a casa, ja hauran sobrepassat irreversiblement la línia que separa la joventut de l'edat adulta. 

Mai podran oblidar allò que han sentit i han vist, aquells companys que han perdut i la duresa de la vida que han conegut.

Reconstruir les seves vides esdevindrà una feina massa complicada si no compten amb l’afecte i l’amor incondicional dels seus éssers més propers.

Edicions 62 i labutxaca ens apropen un meravellós text on la visió de la guerra esta molt ben documentada i ens podem apropar als sentiments, paisatges i olors en els que els personatges viuen envolcallats.

Pensem que amb la Segona Guerra Mundial o amb la Guerra Civil Espanyola els grans conflictes ja van acabar però hem de tenir present aquests territoris on dia a dia han de fer recompte de caiguts, de morts defensant banderes o ideals.

Al parlar de guerra pensem en armes però l’arma principal és el cos humà dels soldats combatents que es juguen allò més valuós que tenen. 

Quin munt de vides i famílies destrossades.

Aquest llibre, també ens mostra l’altra cara, no podem anomenar-la positiva però la més amable, el companyerisme i la germanor, la protecció entre els companys i l’amor que s’obre pas fins i tot en els territoris més hostils.

Molt recomanable  per pensar i gaudir d’una lectura que no deixa indiferent. 

Una novel·la que estirarà els fils de la teva ànima sense cap pietat.

After. Amor infinit

Avui ens acomiadem de la Tessa i en Hardin, els dos joves protagonistes que han copsat totes les mirades del públic juvenil amb la seva historia d’amor i desamor.

Després d’ “After”, “After, en mil bocins” i “After, ànimes perdudes” arribem a After, Amor infinit, un títol potser premonitori o potser res més que una il·lusió.

Amb més de mil milions d’impactes, After s’ha convertit en el fenomen més gran de la història de la plataforma Wattpad. Ara arriba finalment el desenllaç, enriquit i amb contingut nou, que aviat es convertirà en pel·lícula de la mà de Paramount Pictures.

Anna Todd ha recreat en les seves novel·les un ambient juvenil, molt al estil universitari americà on una bona noia coneix a un noi no tant bo i rere aquest punt d’inflexió a la vida de tots dos comença una muntanya russa emocional amb grans velocitats, moments on els protagonistes volen baixar i deixar-ho córrer, moments en que volen tornar a provar-ho.

En aquesta darrera novel·la descobrirem com el passat canviarà el present i el futur dels nostres protagonistes. En Hardin ha descobert el gran secret del seu passat, un secret que fa encaixar moltes peces que trontollaven.

D’altra banda les esperances de la Tessa es veuran truncades amb un fet inesperat, un punt d’inflexió amb el qual descobrirà quin és el seu lloc i com hi pot arribar, haurà de prendre una decisió molt difícil per una noia de la seva edat i marcar la diferència amb el seu futur somiat i el que li deparà el futur.

Aquesta novel·la es centra molt en el descobriment personal i en l’evolució dels personatges per ells mateixos, separats físicament l’un de l’altre encara que lligats en la seva ànima.

Tots dos es segueixen estimant i necessitant, però han de descobrir qui són ells per poder formar en un futur un nosaltres.

Després de tot el que han passat, acabaran junts en Hardin i la Tessa? Aquest nosaltres que han somiat a destemps es farà realitat o les seves vides canviaran agafant camins separats definitivament?

El punt fort de la novel·la és la facilitat amb el que el lector agafa empatia amb els personatges, tant la parella protagonista com els secundaris, i encara que en aquest final molts d’ells es desdibuixen d’altres ens mostraran com serà el seu futur. 

Qui serà en Landon? Com anirà el matrimoni de la Kimberly? I la Karen i en Ken? Canviarà la mare de la Tessa? Centenars de preguntes trobaran resposta entre les planes d’un amor infinit.

Columna ha fet un gran regal al públic juvenil, no els ha venut un conte de fades, més aviat una cursa d’obstacles, però el seu desenllaç s’ho val. En castellà la podreu trobar a Planeta.

I pensar que tot va començar així!