Per Àngela Sánchez Vicente
«Una vegada em van preguntar com
m’agradaria que em recordessin d’aquí a cent anys. Per sort, no cal que em
preocupi per aquest tema perquè ja no hi seré. Però si hagués de donar una resposta,
podria ser de l’estil de “com un esportista responsable”. Si em valoressin
solament com a futbolista, només tindrien en compte quinze o vint anys de la
meva vida, i sincerament, em sembla massa limitat. El talent futbolístic me
l’ha donat Déu. Jo no vaig haver de fer res per aconseguir-lo. Això significa
que vaig jugar una mica i vaig fer exactament el que volia fer. Mentre altres
deien ”Me’n vaig a treballar”, jo anava a jugar a futbol. Vaig tenir aquesta
sort».
Uns mesos després de la trista pèrdua pel món del futbol
d’en Johan Cruyff arriba Johan Cruyff 14
l’autobiografia.
Una autobiografia que no només es centra en el que és
explícitament futbol i ens mostra a l’home que vestia el 14 com mai ningú ho
tornarà a fer.
Aquest llibre és un tribut a un home que va desenvolupar
la seva passió fins a límits desconeguts i que a cop d’esforç i tenacitat va
aconseguir ser una grandiosa figura futbolística, un entrenador boníssim i
perquè no dir-ho una icona de Catalunya.
És un home que va ser profeta a la seva terra però que
està molt estretament lligat a Catalunya, sempre el recordarem amb les seves
gesticulacions excessives, amb un Chupa-Chups a la boca i el seu accent
macarrònic que encisava per allà on anava.
La seva clau de l’èxit era treballar en el que li
agradava. Ho deia ell mateix però permeteu-me discrepar.
¿Quants homes desitjarien ser futbolistes i no poden?
¿Quants futbolistes han intentat ser tècnics i han fracassat estrepitosament?
De la mà de Columna
desgranareu una vida dedicada al futbol, coneixereu un home amb un somni i
tot el que va treballar per aconseguir-ho.
El voleu retrobar? Crec que és el llibre ideal per tots
els barcelonistes i també per tots els amants del bon futbol.
De d’aquí: Gràcies Mestre!
