Per Àngela Sánchez Vicente
No podem jutjar els llibres per les portades ni escollir
un perfum pel seu envàs, amb aquesta novel·la valorareu les semblances que hi
ha entre la recerca d’ambdós plaers sensitius.
Tant els perfums com els llibres són tresors ocults rere
molt màrqueting, colors, formes, fotografies bucòliques i somnis que voldríem
atrapar formen part del seu context però no ens hem de deixar seduir (una mica
si) per aquests encants que només són la façana d’un art molt més profund i
complert.
Dins el fresquet de perfum hi ha hores de dedicació i
essències per tal de descriure una emoció i acabar de vestir i definir a una
persona, a més, a cada pell fa una olor diferent; a les novel·les passa el
mateix, un autor dedica el seu temps en teixir una gran historia per
acaronar-nos l’ànima i enriquir-nos i tampoc tots el sentim o l’interpretem de
la mateixa manera.
A la novel·la El
camí dels perfums trobem la historia d’una jove perfumista que amaga molts
somnis i inquietuds. No creu en l’amor ni en res terrenal i només a les estones
en que s’embriaga d’olors i mescles pot permetre’s somiar i que les hores volin
com febles i lliures papallones.
Ella és l’últim esglaó d’un gran llinatge i vol fer
historia en aquest món que l’enamora, té la capacitat de captar l’ànima dels
clients i dels sentiments en un petit fresquet ple de simbolisme.
Una prova de la vida la durà a París on es veurà amb cor
d’enfrontar les seves pors i repassar tota la seva vida plena d’errors i
encerts per tal de seguir amb el llinatge familiar i reobrir la perfumeria que
un dia va ser de la seva àvia.
Ho aconseguirà? La seva tenacitat i el seu talent deixa a
tothom embriagat i és com una mena de “bruixa” de les olors doncs tot allò que
li demanis ho pot fabricar.
Podrà recuperar i fer-se amiga del seu passat? Què hi
amaga? I el seu futur? On trobarà el camí? I la força? I l’amor?
De la mà de la Cristina
Caboni fem un passeig per un París fotogràfic, podem sentir els adoquins
del casc antic i la flaire del pa recent fornejat alhora que de lluny sentim un
vell radiocasset amb suaus melodies gavatxes.
Gràcies a la gentilesa d’Edicions 62 tenim entre mans una autentica obra d’art que ens ha
deixat bocabadats pel seu ritme i els secrets ocults que ens va desvetllant i
sorprenen al lector quan menys ho espera.
Jo de vosaltres no ho dubtaria ni un minut, em perfumaria
i aniria de cap a una llibreria a cercar un exemplar per tal de poder gaudir-lo
en aquestes primeres tardes de sol.
Ah! I recordeu que els perfums anuncien l’arribada de la
persona i allarguen el seu comiat!
