divendres, 19 d’octubre de 2018

Pregària al mar


Per Àngela Sánchez Vicente


Només saber que havia sortit un nou llibre del Khaled Hosseini ja em vaig posar contenta. Després dels seus èxits de venda i de crítica “El caçador d’estels”, “Mil sols esplèndids” i “I el ressò de les muntanyes” és sabut que la seva literatura sensible, subtil i molt emotiva desperta les emocions més humanes.

Em va sorprendre que Pregària al mar fos tan curtet però us prometo que és un autor que amb poques paraules t’envia un missatge que et queda gravat a foc a l’ànima i a la ment durant molt de temps i del que sempre se’n poden treure grans reflexions sobre la condició humana.

Aquesta obra en concret tracta d’un pare que està cuidant al seu fill abans de la travessia de la seva vida intentant cercar un indret millor per tal que el menut creixi amb un entorn menys sanguinari i hostil.

Abans de que el nen s’adormi esperant la barca en que faran el viatge ell li demana que sota cap concepte oblidi les seves arrels, la casa del seu avi a Síria, dels carrerons atapeïts i la mesquita d’Homs.

Realment l’encoratja però en quan el nen s’adorm comença la seva pregaria al mar. Un gegant blau que no sap com es portarà durant la travessia i que ell desitja que sigui tranquil·la doncs el seu fill, el seu amor i tresor més preuat estaran a la barqueta diminuta envoltada de la ferotge aigua salada.

La impotència d’un pare a l’hora d’assegurar un futur a un fill, la inseguretat dels refugiats, la protecció dels pares, el valor dels records, el fer veure que no passa res perquè els menuts no tinguin por, el sentiment d’amor incondicional, la por d’estar fent una equivocació i mil sentiments més es donen cita en aquesta joia de la literatura que ens ofereix la ploma d’aquest grandíssim autor.

La gran qualitat del text i les il·lustracions a càrrec d’en Dan Williams fan d’aquesta breu història una gran reflexió on els colors es tenyeixen de foscor acaronats per l’esperança de la llum de la lluna que mai s’apaga.

A més, està inspirada en la història verídica de l’Alan Kurdi, un nen que va aparèixer mort mentre arribava a la costa Europea.

L’autor dedica aquest volum als milers de refugiats que han perdut la vida al mar fugint de la guerra i la persecució. Ell està molt abocat a aquestes causes humanitàries ja que es Ambaixador de bona Voluntat de UNHCR, de l’Alt Comissionat de les nacions Unides pels Refugiats i fundador de The Khaled Hosseini Foundation que proporciona assistència humanitària als habitants de l’Afganistan.

La seva pròpia vida, el seu entorn, el cas real en que es basa i la seva grandíssima sensibilitat fan d’aquesta obra una autentica arma per la pau i una gran eina didàctica per tots nosaltres i amb moltes possibilitats per ser treballada a les escoles.

Ha fet una alquímia del dolor transformant tot allò negre en una obra lluminosa que ens intenta obrir els ulls i la ment vers un problema social que s’ha de tenir molt en compte.

De la mà d’Edicions 62 podem gaudir d’aquesta breu i significativa obra. 

Si em permeteu us deixo amb una sentencia que encara ressona dins meu: 

“Només són paraules. Trucs de pare. Això mata al teu pare, la fe que hi tens”