Ens enfrontem a un cas que per desgracia
sembla més corrent del que ens pensem. No em refereixo en cap cas en que Massa mares per un fill no sigui
original, sinó que en les seves planes se’ns mostren les misèries humanes
d’aquells que han caigut a les urpes de la droga i que pel camí de la xeringa
ho han perdut tot pel camí, fins i tot la pròpia vida.
Aquest és el cas de la Trini, una dona ex
drogoaddicta que es trobada morta al carrer amb una agulla al braç, el cas
passa a la policia qui dictamina la seva mort degut a aquest fet i tanca el
cas, però els seus amics no ho tenen tant clar, la Trini ja no es punxava i la
cosa no sembla ser tan clara.
D’altra banda, l’autora Dora Muñoz ens presenta en Kevin, el fill biològic de la Trini i el
motiu pel qual ella ho va deixar. Després de passar de família d’acollida a una
d’altra, però ara té uns nous pares i ja no és en Kevin, és en Joan Kevin, un
al·lot llest que tenia un nom poligonero i ara té una oportunitat diferent
enfront la vida.
En Joan ara forma part d’una família benestant
i té uns pares que gaudeixen de les seves abraçades i manyagueries.
En aquest punt l’autora remarca la importància en l’estima que rep un nen dels seus nous
pares i com aquest es rebut per uns desconeguts, de vegades millor i de vegades
pitjor.
Els fils que van tramant la historia comencen
a mostrar-nos una cara menys amable quan els amics de la Trini, i sobretot l’Aitor
qui es decidirà a conèixer de primera mà el món fosc de la droga per descobrir
allò que la policia no ha cregut rellevant.
Una novel·la que guanya molt en la seva
lectura al respectar la llengua de l’autora mallorquina, fet que ens ajuda a
entrar en situació i en calçar-nos les sabates de l’Aitor qui serà l’artífex
del descobriment real de la mort de la Trini.
Un dels punts més forts d’aquesta novel·la
publicada per Llibres del Delicte és
el fet de que els personatges que investiguen la mort de la Trini no són
policies que segueixen un protocol, sinó que són persones com nosaltres que
faran mans i mànigues per arribar a la veritat.
Palma espera a tots els amants de la novel·la
negra per descobrir allò que amaga entre les seves ombres i com les diferencies
socials marquen una gran diferencia entre la família biològica d’en Kevin i
l’adoptiva, sense oblidar-nos de personatges com en Valls, el policia sorrut
com ell sol que pels seus prejudicis tanca una investigació sense ni mirar.
Un joc de contrapunts on la veritat es barreja
amb la mentida i el resultat és creïble i addictiu per un lector acostumat a
títols de qualitat.
