Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esportiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esportiu. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 de març del 2018

Confessions d’un culer defectuós



El sentiment blaugrana no descansa mai, tan és així que us presentem Confessions d’un culer defectuós.

En aquest diàleg intern entre el Sergi Pàmies amenitzat per anècdotes viscudes en la pròpia pell, records i reflexions més imparcials descobrim l’essència d’aquest culer universal i símbol del barcelonisme.

¿Es pot ser culer sense ser antimadridista? ¿Existeix una manera genuïna d’animar a l’equip? ¿Ha de vendre’s el club l’ànima per tal de mantenir-se a l’elit?

Tots aquests temes i moltíssims més es donen cita en aquesta breu i àgil narració que farà les delícies de tot cor blaugrana.

Sembla curiós com molts dels temes que surten a la llum els hem discutit a un bar o a casa i cadascú hi diu la seva, i com no, l’autor també en diu allò que pensa. És com una xerrada entre amics a la que l’autor si afegeix sense alçar massa la veu ni voler establir càtedra.

A l’obra hi trobareu al Sergi més comunicatiu i respectuós i també a la seva vessant més culer i “destroyer” en la que diu allò que pensa encara que no pugui agradar a tothom. Aquesta és la gràcia absoluta del llibre, el diàleg entre el seny i la rauxa, entre moments en que tot sembla anar bé i moments en que res agrada i tot es qüestionable.

De la mà de labutxaca que ens organitza aquest encontre amb l’autor sorgirà una bona xerrada en el si de la família i moltes rialles. Perquè els culers som així, sempre trobem una justificació per al nostre equip o li veiem totes les gracies i perdonem els seus errors però dins nostre veiem els errors que no assumiríem ni sota tortura o actituds dubtoses que de vegades ens decepcionen.

Què hi farem? Som culers i ens va la marxa!

Us convidem a que gaudiu d’aquest relat alhora que rememoreu els moments més culminants del barcelonisme. 

Una bona crònica crítica de l’equip i del club de la mà d’un autor culer que és mestre en comunicació.


diumenge, 8 d’octubre del 2017

Johan Cruyff 14. L’autobiografia



Per Àngela Sánchez Vicente



«Una vegada em van preguntar com m’agradaria que em recordessin d’aquí a cent anys. Per sort, no cal que em preocupi per aquest tema perquè ja no hi seré. Però si hagués de donar una resposta, podria ser de l’estil de “com un esportista responsable”. Si em valoressin solament com a futbolista, només tindrien en compte quinze o vint anys de la meva vida, i sincerament, em sembla massa limitat. El talent futbolístic me l’ha donat Déu. Jo no vaig haver de fer res per aconseguir-lo. Això significa que vaig jugar una mica i vaig fer exactament el que volia fer. Mentre altres deien ”Me’n vaig a treballar”, jo anava a jugar a futbol. Vaig tenir aquesta sort». 

Uns mesos després de la trista pèrdua pel món del futbol d’en Johan Cruyff arriba Johan Cruyff 14. L’autobiografia.

Una autobiografia que no només es centra en el que és explícitament futbol i ens mostra a l’home que vestia el 14 com mai ningú ho tornarà a fer.

Aquest llibre és un tribut a un home que va desenvolupar la seva passió fins a límits desconeguts i que a cop d’esforç i tenacitat va aconseguir ser una grandiosa figura futbolística, un entrenador boníssim i perquè no dir-ho una icona de Catalunya. 

És un home que va ser profeta a la seva terra però que està molt estretament lligat a Catalunya, sempre el recordarem amb les seves gesticulacions excessives, amb un Chupa-Chups a la boca i el seu accent macarrònic que encisava per allà on anava.

La seva clau de l’èxit era treballar en el que li agradava. Ho deia ell mateix però permeteu-me discrepar. 

¿Quants homes desitjarien ser futbolistes i no poden? ¿Quants futbolistes han intentat ser tècnics i han fracassat estrepitosament?

De la mà de labutxaca desgranareu una vida dedicada al futbol, coneixereu un home amb un somni i tot el que va treballar per aconseguir-ho.

El voleu retrobar? Crec que és el llibre ideal per tots els barcelonistes i també per tots els amants del bon futbol.

De d’aquí: Gràcies Mestre!



dimecres, 27 de juliol del 2016

Confessions d'un culer defectuós



Per Àngela Sánchez Vicente


La lliga ja ha acabat però el sentiment blaugrana no descansa ni entre temporades, tan és així que us presentem Confessions d’un culer defectuós.

En aquest diàleg intern entre el Sergi Pàmies amenitzat per anècdotes viscudes en la pròpia pell, records i reflexions més imparcials descobrim l’essència d’aquest culer universal i símbol del barcelonisme.

¿Es pot ser culer sense ser antimadridista? ¿Existeix una manera genuïna d’animar a l’equip? ¿Ha de vendre’s el club l’ànima per tal de mantenir-se a l’elit?

Tots aquests temes i moltíssims més es donen cita en aquesta breu i àgil narració que farà les delícies de tot cor blaugrana.

Sembla curiós com molts dels temes que surten a la llum els hem discutit a un bar o a casa i cadascú hi diu la seva, i com no, l’autor també en diu allò que pensa. És com una xerrada entre amics a la que l’autor si afegeix sense alçar massa la veu ni voler establir càtedra.

A l’obra hi trobareu al Sergi més comunicatiu i respectuós i també a la seva vessant més culer i “destroyer” en la que diu allò que pensa encara que no pugui agradar a tothom. 

Aquesta és la gràcia absoluta del llibre, el diàleg entre el seny i la rauxa, entre moments en que tot sembla anar bé i moments en que res agrada i tot es qüestionable.

De la mà d’Empúries que ens organitza aquest encontre amb l’autor sorgirà una bona xerrada en el si de la família i moltes rialles. Perquè els culers som així, sempre trobem una justificació per al nostre equip o li veiem totes les gracies i perdonem els seus errors però dins nostre veiem els errors que no assumiríem ni sota tortura o actituds dubtoses que de vegades ens decepcionen.

Què hi farem? Som culers i ens va la marxa!

Us convidem a que gaudiu d’aquest relat alhora que rememoreu els moments més culminants del barcelonisme. 

Una bona crònica critica de l’equip i del club de la mà d’un autor culer que és mestre en comunicació.


divendres, 17 d’abril del 2015

Córrer per pensar i sentir



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui torno a escriure sobre un dels referents que he tingut a la vida, en Francesc Torralba des dels meus anys d’universitat ha aconseguit fer-me pensar i reflexionar amb una simple sentència que surt de la seva boca.

La profunditat dels seus coneixements, la seva humanitat, el seu amor a la psicologia i la teologia i la seva gran capacitat d’escolta i de transmissió d’idees són les pedres angulars per tal de quedar embadalit davant d’una reflexió, una idea que desenvolupa o un simple consell que et dóna.

Ara, després de diverses publicacions torna amb un tema que em toca de ben a prop i crec que ell tenia bastant amagat. A Córrer per pensar i sentir ens explica que ell surt a córrer cada dia i que és a través de la respiració, l’admiració, la soledat del moment, l’acceleració dels batecs del cor i el sentir-se viu on ell pot trobar aquells espais de pau per reflexionar, pensar i sentir.

Crec que és una mica en la línia del “mindfulness” però aplicat als seus coneixements més filosòfics.

Jo també acostumo a córrer quan em sento baixa de moral, per alliberar tensions i sobretot per treure’m el mal humor de sobre. Moltes de les experiències que narra les he sentit en carn pròpia, quan el batec del teu cor és l’únic que sens o aquella escalfor que el puja pels bessons i el demostra que el cos pesa però alhora és quan millor et sents amb una consciència plena i ets capaç de separar ment i cos per uns breus instants.

Lògicament no és el mateix córrer per la ciutat, per la platja o per un bosc però de cada escenari podem salvar alguna cosa. Potser a la ciutat s’estila més córrer en companyia i així fem que la empatia creixi a cada grimpada mentre si estem pel bosc en soledat és el silenci el nostre còmplice en una carrera introspectiva. 

El plaer, les agulletes, la constància, la lluita i superació dels propis límits o esdevenir una fusió amb l’escenari són part del procés de córrer com a rutina i no com a exercici d’un sol dia. Adonar-se que de vegades guanyes i a vegades la natura o l’espai et guanya a tu.

De la mà d’Angle Editorial podem ajuntar la passió i la moda actual del “running” amb un fet més introspectiu, plaent i complert com el que ens proposa el professor.

I si, un cop més ell es pregunta si ha sabut transmetre el que ell volia i si s’ha entès i novament li retorno un si, és una narració on m’he vist dibuixada més d’un cop i en d’altres que m’ha agradat imaginar-me en un futur quan estigui més entrenada.

Sempre és un plaer llegir les seves lletres doncs no deixen indiferents.

Desitjant-li un gran èxit i que la seva ploma mai s’aturi d’escriure us recomanem que aneu a per un exemplar d’aquesta obra, no cal córrer però tampoc us adormiu!


dilluns, 12 de maig del 2014

Messi



Àngela Sánchez Vicente


Parlem de futbol? Quina paraula us ve a la ment? Moltes? I noms propis? Quin us ve a la ment? A mi només un: Leo Messi, el futbolista.

A Messi, el llibre biogràfic de la figura per excel·lència del futbol actual i de tots els temps podem trobar una definició profunda i holística del que ha estat la seva vida personal i professional d’una manera acurada, molt documentada i amb una grandíssima dosi de respecte i admiració per part de l’autor, una altre gran figura del futbol, en Guillem Balagué.

L’autor del best-seller “A season on the brink” on retrata la victòria de la Lliga de Campions 2004-2005 del Liverpool i autor de la biografia “Pep Guardiola: Another way of winning” ens regala una fotografia en moviment de la gran figura del futbol, l’immortalitza com si fes un homenatge a l’heroi sense oblidar la persona i el camí que ha hagut de recórrer per tal d’adquirir el merescudíssim reconeixement actual.

Aquest llibre que podem dir que està articulat en tres parts ens emociona i ens fa pensar en un Leo amb moltes vessants i diversos moments vitals.

En el primer veiem una infància a Rosario on en Leo mostrava la passió però d’altres problemes el frenaven. Un nen bufó, d’aquells que et menjaries a petons i no et cansaries d’abraçar fa de les seves dificultats un triomf i ens mostra com va lluitar per la seva passió a “canchas” on s’empastifava de fang i gaudia d’allò que feia sense pensar massa en el que li podria arribar a passar uns anys després.

En el segon bloc aterrem amb ell a Barcelona, el seu procés de formació a la masia s’ajunta amb la melancolia de la seva terra enyorada i la seva família que té un peu a cada continent però la mirada fixe en la felicitat del nen. 

Pas a pas va anar pujant i amb en Frank Rijkaard ascendeix del tot però es desinfla com un globus doncs potser encara el seu moment no havia arribat, el que si que havia aconseguit era la consciencia del seu futur: seria un futbolista que treballaria cada dia per ser el millor, per superar-se a si mateix i per demostrar que la seva proesa no va ser fruit de la sort ni de l’atzar, va ser el somni perseguit amb molt de treball i esperança.

El darrer bloc el titula “el cim” i retrata l’època Guardiola on se li va donar màniga ample perquè es transformés en la fera que es ara, un animal futbolístic per al qual no hi ha límits. Hi ha un record? Ell el supera. S’ha de treballar en equip? Ell us en ensenyarà. 

Crec que el seu cim encara està per arribar i sobretot que el que el fa gran es la seva personalitat generosa, humil, respectuós, agraït i donat als demés.

Columna aposta per una biografia on context, persona i personatge s’entrellacen de manera majestuosa per tal de que entenguem allò que el mou, el motiva i el fa buscar cims cada cop més elevats.

El llibre del futbolista que serà recordat a través del temps.

Impressionant!