Per Àngela Sánchez Vicente
Si vàreu gaudir descobrint un gran amor rere la pintura a la Barcelona pretèrita gràcies a La mirada de la sargantana i vàreu saltar la foguera de la seguretat cap a temps convulsos entre les planes de La llarga revetlla segur esteu esperant la darrera obra que neix de la seva ploma.
La seva dedicació a l’hora de documentar-se, la capacitat de crear ambients i telons de fons creïbles i cinematogràfics aprofitant la bellesa del propi moment és un dels punts forts que fan que la trama que desenvolupa a un ritme suau i pausat sigui esplèndida i amb uns protagonistes que esdevenen propers i és molt fàcil agafar-los estima.
A Sota l’ombra de la Washingtònia tornem a fer un viatge en l’espai i el temps per situar-nos a la Barcelona dels anys 20.
Una ciutat que batega al ritme de la cultura, l’expansió, l’arquitectura i les arts en general de la mà de la burgesia de les grans famílies que esdevenen influents.
Coneixerem, als Arboix, propietaris d’una colònia tèxtil que decideixen recloure’s a la torre d’estiueig de l’Hospitalet per allunyar-se dels perills de la gran ciutat.
El pistolerisme cotitza a l’alça i no volen que els riscs de ser focus dels que atempten contra els patrons industrials el pugui afectar.
També volen defugir les noticies que comencen a veure la llum sobre el tràfic d’esclaus.
Aquest trasllat serà ideal per la seva petita Cecília que des de la seva perspectiva investigarà esdeveniments familiars del passat mentre corre pel palauet modernista amb un jardí exòtic encisador.
Ella serà la clau per posar en negre sobre blanc els secrets dels Arboix i el pes d’un cognom a la societat.
Us asseguro que la curiositat i l’enginy de la Cecília us enamorarà i esdevé un personatge gegant i clau per descobrir els misteris que s’amaguen entre les parets dels palauet.
Allà on fica el nas troba una punta d’un fil que, estirant i estirant amb paciència, acaba traient a la llum allò que tranquil·lament s’havia amagat les ombres.
No us vull revelar els secrets de la novel·la per tal que la llegiu, la desgraneu, la sentiu i òbviament la recomaneu.
És un cant a la vida i a la veritat.
Gràcies a Columna descobrireu el pes d’un cognom!
