Amsterdam ens ofereix una novel·la
profunda, que acarona les ànimes i deixa el cor encongit amb les històries que
es van entrecreuant. Una novel·la molt humana, on els sentiments de
desesperança, pèrdua, dolor i amor es combinen donant lloc a una narració
profunda sobre un dels períodes més dolorosos que passa tothom, la pèrdua d’un
ésser estimat, una pèrdua que costa molt de superar i que ens marca amb la seva
cicatriu de per vida.
La història comença presentant-nos en Sam, un friki
informàtic, molt intel·ligent que crea un algoritme per trobar parella a la
primera, un programa informàtic capaç de descobrir les veritats amagades en les
mentides que els usuaris d’aquests serveis donen per fer més atractiu el seu
perfil.
Gràcies a aquest programa en Sam coneix la seva ànima
bessona, l’alè de la seva vida, la llum dels seus dies, la Meredith, una jove
molt sensible, empàtica, amb grans aptituds pel màrqueting.
Coses de la vida, l’àvia de la Meredith mort i ella està
molt trista, ensorrada i en Sam crea un programa que reprodueix en certa manera
la interacció entre la Meredith i ella, un programa que pretén ajudar-la a
superar la pèrdua i fer el procés del dol d’una manera més dolça i menys
traumàtica.
En Sam anirà millorant el programa i la Meredith
juntament amb el seu cosí Dash decideixen que el programa podria ajudar a
d’altres persones.
És ètic? Pot ajudar? Dona esperança? Vosaltres ho
voldríeu? Us asseguro que aquesta ultima pregunta me l’he formulat del dret i
del revés.
Com en tots els aspectes relacionats amb els sentiments
hi haurà detractors que consideraran el programa com una estafa, com una manera
de donar falses esperances, però el que no veuen és que també hi ha una part
humana molt important, el programa funciona per donar quelcom que l’usuari
busca, però també els nostres protagonistes creen vincles amb els usuaris, els
escolten, els comprenen i desitgen poder ajudar-los.
Tu i jo, ara i sempre és una història
on es mostra que l’amor és etern, que la memòria no oblida encara que sigui
dolorós, que l’ànima no té lògica i el cor vol el que vol.
Laurie Frankel, és una autora considerada
per la crítica com una de les joves veus de la literatura nord-americana més
destacada. La seva ploma és àgil, aporta un tempo adequat a les circumstàncies
i és incisiva quan cal, aconsegueix
començar presentant una novel·la lleugera, d’amors per internet i acaba
derivant en un anar molt més enllà, tracta el tema de la mort amb sensibilitat
sense caure en la cursileria, el seu llenguatge és clar i la construcció dels
personatges és molt profunda creant un lligam empàtic amb el lector.
Però al llarg de la història dona un gir més que arrenca
alguna llàgrima, una pèrdua provocada per l’aferrament el passat, una lliçó on
es mostra que hem de tirar endavant, que deixar passar fulls de calendari no
vol dir oblidar o deixar d’estimar, però si cal continuar el camí començat i
viure la vida encara que cada dia sigui un esforç.
No deixeu escapar aquesta lliçó de vida, d’amor i de
pèrdua.
