Per Àngela Sánchez Vicente
Els animalons són éssers amb una sensibilitat i un món emocional molt desenvolupat que fan que la seva interacció amb un nucli familiar esdevingui un vincle inquebrantable i incondicional.
A la seva novel·la El darrer dia coneixereu a el núvol, un gatet que durant la seva vida ens pot narrar una etapa vital de la seva parella d’amos.
Arran de l’oferiment d’un gatet amorós, aquest esdevé un més a la casa d’una parella que s’acaba d’instal·lar al poble. La seva vida és nova i en aquesta nova etapa tenen amor de sobres per poder cuidar i donar afecte al petit felí i així també lliurar-lo d’una mort anunciada.
Durant els anys que el gat viu amb ells milers de coses els passen i el vincle entre ells es va transformant alhora que creixen com a persones i com a parella.
La força vital de la joventut, l’amor i les seves etapes i els sentiments que expressen els humans són canalitzats i analitzats pel gat com a vigilant i protector d’aquesta unió.
Esdevé un símbol per ells i alhora el testimoni i narrador ideal de la seva historia.
Mai havia llegit una obra tan tendre i que expliqués els sentiments de manera tan pura i alhora màgica i metafòrica com aquesta.
Val a dir que la ploma sempre encertada d’en Jordi Coca esdevé sublim en aquesta novel·la.
Un fragment de vida de més de dues dècades que deixen enrere al canviar de direcció, de projecte vital i al que es suma l’absència del Núvol.
És impressionant l’abstracció dels protagonistes i com el gat cobra protagonisme sabent-ho tot i sentint-ho tot.
Aquesta obra d’Edicions 62 s’ha de llegir, desgranar, gaudir i sobretot reflexionar.
És un cant a la vida, a les transformacions, a l’esperit de canvi i al poder de l’amor.
No us en penedireu!
Descobrireu secrets únics!
