Amb una portada dura i contundent, d’un vermell color sang sobre un terra àrid destaquen el nom de l’autor i el títol MAI, mentre les lletres es van desfent i el vent de les emporta, un thriller que imagina el que no es pot ni imaginar: la imminent amenaça de la Tercera Guerra Mundial.
Abans de començar a llegir-la ens trobem amb la reflexió dura de l’autor: “Quan em vaig estar documentant per escriure La caiguda dels gegants em va sobtar veure que la Primera Guerra Mundial era una guerra que ningú no volia. Cap dels líders europeus de cap dels dos bàndols tenia voluntat que s'esdevingués. Però, d'un en un, els emperadors i els primers ministres, sense pretendre la guerra, van prendre un seguit de decisions -decisions lògiques i moderades- que ens van acostar un pas més a un dels conflictes més terribles que ha conegut el món. I aleshores em vaig preguntar: Podria tornar a passar?”
Realment és una reflexió que espanta i més avui en dia on les noticies apunten a un nou conflicte armat on hi ha masses jugadors en un tauler d’escacs i on no manca la diplomàcia per part d’un i la set de poder. Tan de bo l’autor sigui profeta amb les seves paraules i Mai més ens haguem de veure en una tessitura sagnant.
Aquesta novel·la està formada per un pròleg i quaranta dos capítols dividits en cinc parts Defcon 5, Defcon 4, Defcon 3, Defcon 2, Defcon 1, un sistema de mesura del perill.
La historia s’entreteixeix en tres fils argumentals, el primer ens portarà al Txad, un desert inhòspit, on un agent de la CIA i un agent de la “CIA” francesa segueixen un grup jihadista, sense oblidar-nos dels habitants de la zona i les seves vides, el segon fil ens portarà als Estats Units on la Presidenta té masses fronts oberts tant en la política del país com en la política internacional amb la Xina, com a casa seva i el tercer fil ens portarà a la Xina on un vicepresident demostrarà de la pasta que està fet.
Tres histories molt volàtils que es van entrellaçant fins a formar un tapis que posa la pell de gallina i no deixa d’encongir el cor fins a la darrera plana.
Aquesta novel·la no és només un thriller perillós sinó que la ploma de l’autor ens presenta uns personatges sòlids, unes histories molt humanes i ens deixa amb un regust a la boca ja que si aquests personatges no fossin com són, quin hagués sigut la resolució del conflicte? Que porta a gestar-se una Tercera Guerra Mundial? Poden els homes i dones influents canviar el transcurs de la historia o hi ha fets que els abocaran si o si a fer allò que en realitat no volen?
Aquesta historia es altament addictiva, costa molt deixar de llegir però en certs moments crec que és necessari per comprendre el rerefons d’allò que podria ser, la prosa del autor ens porta al moment d’ara, a l’avui, a un món convuls descrit amb un perfilador molt fi i detallat. Els personatges estan molt ben construïts i la darrera frase del llibre ens mostra la persona i no el càrrec.
És absolutament brillant, no la deixeu escapar... Tant de bo aquest “Mai” sigui mai.
