La biblioteca perdida

L’argument de “La biblioteca perdida” es fonamenta en la roca solida de la historia genuïna i juga amb misteris històrics autèntics suficientment interesants com per arribar a fascinar a qualsevol lector.

Sota el pseudònim d’ A.M.Dean s’amaga una destacada autoritat acadèmica sobre cultures antigues i historia de les creences religioses, amb aquesta novel·la s’estrena en el món editorial a dotze països, i a nosaltres ens arriba de la ma de SUMA de Letras.

Una novel·la que combina a la perfecció el misteri i les conspiracions polítiques al més pur estil de John Grisham, la sang i fetge digne de la millor novel·la negra a l’estil d’Anne Holt i el descobriment dels misteris que amaga la historia a l’estil de Paul Sussman, en definitiva una combinació que convida a un vano de lectors molt ampli i que els deixarà enganxats, atrapats, clavats a la cadira i amb un continu ai al cor.

Tot comença amb la figura d’Arno Holmstrand, un home que guarda un dels secrets més importants del món, sap que morirà assassinat en breu i no pot permetre que el seu llegat mori amb ell, ha de traspassar el coneixement de la ubicació de la biblioteca perduda d’Alexandria. Quan el seu final arriba comença el principi de la gran aventura de la professora universitària Emily Wess, qui es veurà atrapada en un viatge rocambolesc pel món desxifrant pistes que l’Arno i la Societat de Bibliotecaris hi ha repartit per poder-li fer arribar el seu llegat, ha de demostrar que n’és digne. Un viatja únic, que la omplirà d’entusiasme i que implica quelcom èpic.

Dins aquesta aventura per descobrir el pou de la saviesa de la humanitat i conservar-ne el domini per ajudar al món a saltar crisis i guiar la humanitat cap a destins plausibles, descobrirem que hi ha un Consell que desitja més que res aquest poder per dominar el món i doblegar-lo a la seva voluntat, una voluntat que comença amb la destitució militar del President dels E.U.A, un apocalipsis polític que podria capgirar els esdeveniments futurs.

Massa coneixement massa exposat es converteix en un risc, un gran perill de molt poder en poques mans.

Una novel·la al més pur estil Indiana Jones, amb una escriptura dinàmica que combina un tempo més ràpid pels capítols de tensió, de perill, de descobriment i un tempo més pausat per a la reflexió, donant temps al lector d’acompanyar a l’Emily en les seves divagacions i pensaments.

Un dels aspectes que més m’han agradat ha sigut com s’intercala el passat amb el futur, no vull donar spoilers, però la resolució final de l’Emily la trobo brillant, encara que no m’hagués esperat trobar la Biblioteca perduda d’Alexandria tan a tocar de la ma, és possible que finalment el cercle viciós del gat i la rata s’hagi tancat?

Si hagués de descriure aquesta novel·la en un sol adjectiu seria brillant, excel·lent, per regalar al vostre millor amic, per entrar a formar part de la vostra biblioteca... vaja que no he pogut descriure-la amb un sol adjectiu.

“Digues les coses tres vegades, la gent sap que vols dir si repeteixes quelcom tres vegades. Una podria ser un accident; dues, una coincidència, però si algú diu quelcom per tres vegades, això és que ho diu a ciència certa”, per tant no us la deixeu perdre, no us la deixeu perdre, no us la deixeu perdre.

Un quilo d'invisible

Després de catorze anys de carrera musical, de centenars de concerts i avions, d’haver escrit prop de cent cinquanta cançons per als discos d’Antònia Font i en solitari, d’una novel·la tan incomprensible com exitosa, d’haver-se disfressat de Blancaneu, de submarinista i de karateka, d’haver tingut dos fills amb la seva dona i d’haver promès que es retiraria la primavera del 2013, en Joan Miquel Oliver es relaxa... incompleix la seva promesa i publica aquest llibre. 

A “Un quilo d’invisible” trobem la historia teatralitzada protagonitzada per en Mané el pintor, la Vinyet dedicada a la decoració, Ell i Ella, la jove parella que lloga el pis. També trobem l’entranyable i en molts punts estereotipada Senyora Esclaramunda acompanyada del seu gos Xiste, la veïna del mateix replà de la parella que lògicament gaudeix dels esdeveniments que van succeint gràcies a l’aparició dels seus nous veïns.

Una comèdia molt actual i fresca que relata a la perfecció el context social actual, la crisi i els problemes que ara són universals per als joves. Il·lustrada per Roger Padilla (il·lustrador de les portades del grup Manel alhora que n’és guitarrista i compositor) emmarca encara més el tó còmic i desenfadat de la narració.

Dibuixos desenfadats i potser una mica simplificats i infantils però que destil·len el caràcter i personalitat de cadascun dels personatges a la perfecció. Dóna color a l’obra utilitzant tan sols el blanc i el negre alternant-los com a fons i en un àmbit quotidià, una casa amb els elements bàsics, la casa dels nois com a teló de fons.

És agradable veure el diàleg entre les il·lustracions de plana complerta amb el text, un equilibri perfecte per copsar la modernitat i espontaneïtat que l’autor i l’il·lustrador ens han volgut transmetre a quatre mans que semblar pertànyer a una mateixa ment.

Molt recomanada per als seguidors de l’essència d’Antònia Font doncs es desprèn el tó actual a l’estil descriptiu, un llibre diferent al que tenim entès darrerament per literatura però que no li fa cap deshonor, més aviat al contrari, encoratja al públic poc lector a tenir un llibre amable entre mans, un llibre fàcil de llegir i plagat de modernitat.

El mateix autor recomana: “Compri’l, no s’hi pensi més i ja tindrà la feina feta, aprofiti el dia per passejar, distreure’s i airejar-se. Compri el llibre i surti d’aquí! I al vespre quan arribi a casa... assegui’s al sofà i gaudeixi d’una lectura distesa i reparadora.”

Un llibre jove però no inexpert, ben al contrari és un projecte ambiciós i diferent que atreu a un públic que no ha de ser per força seguidor del autor i il·lustrador per captar la seva essència creativa. Un llibre fonamental per en riure-se’n de la crisi. Tot i això, per als fans, L’edició digital incorpora les cançons inèdites que Joan Miquel Oliver ha preparat per aquest llibre. Tot un encert de l’Editorial Empúries.