La portada de La secta que ens presenta Columna Edicions ho diu tot sense dir res, sobre un fons foc com una ànima castigada veiem una dona vestida de blanc i amb les mans al cap com si volgués treure l’entrellat de quelcom. Només tu pots desxifrar el seu joc.
Abans d’entrar en la trama i tot ser aquesta novel·la una historia tancada, jo us recomanaria llegir la anterior, ja que podreu copsar millor no només l’ambient de l’obra en sí, sinó que tindreu més profunditat en els personatges principals, la Mina que és metòdica, pausada, analítica, procedimental i no deixarà cap fil sense investigar des de la seva posició al equip especial d’investigació. És la seva feina i l’apassiona però es veu desbordada i en aquest cas es veurà obligada a recórrer a l’ajuda d’en Vincent, dos anys després dels dramàtics esdeveniments que van unir les seves vides per arribar fins al final d’una trepidant investigació que, en aquesta ocasió, l’afectarà de manera molt personal. Qui la coneix tan bé? Qui s’amaga darrere les ombres? I, sobretot, per què ho fa?
El cas que porta de corcoll a la Mina i al departament d’homicidis d’Estocolm és molt delicat i alhora complicat: un nen ha desaparegut d’un parc infantil i el cas s’assembla perillosament a una investigació anterior que va tenir un final tràgic. Els pocs indicis que hi ha, plens de codis numèrics i missatges en clau, semblen seguir les regles d’un joc ideat per una ment perversa.
Mentre la Mina intenta preservar els records del passat i en Vincent lluita per ignorar l’ombra que amaga la seva ànima, l’escut que tots dos s’han construït comença, per fi, a desmuntar-se.
La prosa dels autors és addictiva, no pots deixar de llegir, cada plana, cada paraula amaga quelcom que ens pot fer descobrir l’entrellat d’una ment absorbent que manté al lector atrapat entre les seves maquinacions.
Una lectura que m’ha durat poc a les mans i molt a la ment, és absolutament colpidora.
