dissabte, 23 de juny del 2018

El año en que te conocí


Que buena es la sensación cuando te sientas a escribir sobre una novela que acabas de leer y solo se te ocurren cosas positivas y el ansia por recomendarlo es tan potente que modifica todas tus estructuras.

No nos engañemos, a veces tener un nombre como es Cecelia Ahern entre manos es difícil ya que está en el punto de mira dado que se espera mucho de ella después de los éxitos mundiales como “Posdata: te quiero” y “El momento de mi vida” por destacar algunos.

Al empezar la lectura pensé que ojalá fuera la mitad de bueno que “Posdata: te quiero”, reconozco que lo he leído diversas veces y siempre lloro, suspiro, me enamoro de nuevo… ¿Qué tendrá esa historia?

Este verano vuelve con El año en que te conocí y creedme, vale mucho la pena y cumple con las expectativas que la propia autora genera en sus fieles seguidores.

Es una novela amable, dulce, fuerte, llena de sentimientos que traspasan las páginas y nos obligan a parar, respirar y tomarnos sorbos de café o chocolate para seguir.

A veces se te frunce el cejo, otras se te dibuja una sonrisa en la cara y sólo deseas que nadie te esté mirando. Para ser totalmente sinceros es una novela que se vive.

En estas páginas conoceremos a Jasmine, una carismática chica que sólo vive para su hermana y su trabajo hasta que la despiden y siente que toda su vida se desmorona y se verá muy impotente y rabiosa para encontrar una nueva ilusión o un nuevo comienzo.

Por otro lado está Matt, un chico al que ella ve desde su casa mientras él hace su programa de radio que debe cesar su actividad después de una entrevista demasiado escandalosa.

Ya tenemos al chico y a la chica como ingredientes principales y una Navidad muy americana como telón de fondo.

El olor a pavo, a abeto recién cortado, el bullicio de los comercios, el frio helador de la ciudad son el contexto ideal para que estos dos, que en un inicio se detestan crucen la barrera del odio y se rindan al amor y a un nuevo giro vital.

¿Qué pasará con sus corazones?

Gracias a Ediciones B y a su edición B de Bolsillo podremos vivir el día en que se conocieron y juzgar si fue una flecha acertada del destino o un gran disparate.

Sólo os quiero hacer una advertencia: manteneros cerca de pañuelos, preparad algo de dulce para tener a mano y alguna bebida calentita. Es una historia tan bonita que os enganchará y no os querréis mover hasta saber cuál es el desenlace.

Nunca una historia de amor fue tan bien narrada.

¡Id a vuestra librería de cabecera y enamoraos!


La primera onada


Avui us proposo una lectura engrescadora per als joves i no tan joves de casa, La primera onada signada per Mariló Àlvarez Sanchis és una novel·la de ficció, engrescadora, dinàmica, plena de tristesa i alhora d’esperança.

La Terra ha sobreviscut a la Gran Guerra però res torna a ser com era, els seus ciutadans viuen en una societat formada per estaments on els més afortunats viuen a la ciutat i els altres en barris pobres i més perifèrics.

Podrem distingir-los pel color de la roba ja que el Govern proposa un color per a cada any i els més rics van a la moda i els altres hereten la roba de segona i tercera mà.

Segons el Govern la única solució és el projecte Èxode, una colònia a la Lluna on els joves hi ha d’anar a preparar-ho tot per la gran evacuació. Així és com coneixerem a l’Alice a qui acompanyarem en aquest Èxode amb l’esperança de poder millorar la situació per que algun dia els seus pares hi puguin anar.

Allà farà amics, la Dana, en Min, la Dèlia i en Brad, junts intenten sobreviure a les proves que els imposen per destacar-los en un equip de treball i casualitat o no, són separats en diferents grups marcats de nou pel color de la roba.

Alice coincideix amb en Gad, un noi dels privilegiats que no és el que sembla i que amb esforç i tenacitat es guanyarà el cor dels lectors.

Un dels punt que més m’ha agradat de la novel·la és la relació entre els nois i com tot i ser diferents entre ells descobreixen una trama que girarà en la conspiració i la realitat que s’amaga rere l’expedició de l’Èxode.

Amb una prosa fluida i molt dinàmica, l’autora convenç als més escèptics i troba el contrast perfecte entre la ficció i el sentiment de pertinença dins d’un grup, converteix al lector en un més de la colla, un jove que vol sobreviure i alhora salvar als que més estima.

És una novel·la curta en la que s’amaga un ampli nou món, un govern enverinat capaç de qualsevol cosa i uns joves que lluitaran amb dents i ungles per l’esperança que els volen robar.

Tot i que està escrita en valencià trobo tot un encert que Bromera ho hagi respectat i no traduït al català estàndard ja que aporta a la pròpia lectura una nova riquesa cultural i al girar les dues primeres planes ja ni ens adonem d’aquest detall.

M’ha sorprès molt gratament i vull agrair-li a la seva autora que me’l fes arribar dedicat i li dono tota la raó, aquesta novel·la inspira a lluitar per un món millor.

Si us va agradar la saga Divergent o Els jocs de la fam, aquesta és la vostra novel·la, potent i imprescindible. Tot un encert.