Les illes interiors

Per a tot lector és un honor rebre un exemplar dedicat per un dels seus escriptors de capçalera, així que només puc donar les gràcies a la gran Maria Carme Roca pel seu detall i per convidar-me a conèixer una dona excepcional, una persona fora del seu propi temps, una ment privilegiada i desconeguda per la majoria de nosaltres. Un referent que si hagués sigut un home el seu nom s’hagués escrit en majúscules a les pàgines de la nostra història.

De la mà de Columna ens arriba Les illes interiors, la història amagada d’Esmeralda Cervantes, la filla d’Ildefons Cerdà.

Amb una portada sòbria i sense un fons ni context només se’ns presenta una jove arpista, amb un vestit blanc i cap més detall que ens cridi l’atenció, una jove que amb la seva música diu el que la societat de l’època no volia escoltar.

A finals del segle XIX i principis del XX, Clotilde Cerdà, la Clotildina, quarta filla de Clotilde Bosch i Ildefons Cerdà, va destacar com a arpista excepcional, una nena prodigi. Va recórrer el món sencer acompanyada de la seva mare i mentora. Amb els anys, va esdevenir una gran pedagoga, defensora de les llibertats, feminista, maçona, a voltes contradictòria, però sempre veraç i humana. Un personatge absolutament fascinant, poc conegut i que Maria Carme Roca desplega amb saviesa en una novel·la absolutament apassionant.

«Només tenia dotze anys. Era la Clotilde, Clotildina per als de casa, però també era l’Esmeralda.

A París, Victor Hugo, captivat per com tocava l’arpa i pels seus ulls verds, li havia dit que li esqueia anomenar-se Esmeralda.

Esmeralda... La protagonista de Notre-Dame de París, la gitana».

Si creieu que us desgranaré aquesta gran història ja us dic que no, unes pinzellades si us puc donar però reconec que la nota de l’autora al final del llibre m’ha marcat profundament.

És cert que rere moltes histories hi ha ficció, imaginació... però la realitat és que la curiositat i l’afany de coneixement és el que ha portat a terme una profunda investigació sobre una jove, ciutadana del món, amb uns pares importants socialment, però una filla que sembla viure a l’ombra del món, una arpista excepcional, lloada internacionalment i que curiosament no es té cap registre de la seva virtuositat.

Una història creada a partir de la realitat i amb breus llicencies per omplir buits de la mà de l’autora, una novel·la sòlida, fàcil de llegir, amb una prosa pulcra i un ànima viva i actual. Una protagonista que juntament amb la seva mare ens portaran per tota mena d’ambients i ens podrem posar en certa manera les seves sabates.

Quants personatges com la Clotilde s’amaguen en antics llibres i esperen que algú els descobreixi?

Davant d’aquesta obra, només puc donar les gràcies a que els autors dels nostre país siguin uns grans curiosos i a l’hora tinguin la generositat de compartir els seus descobriments creant un mirall on molts ens agradaria poder emmirallar-nos.

No ho dubteu i aneu a l‘encontre d’aquesta gran protagonista i d’una excepcional escriptora.

 

La Casa Torta

Estem contents de retrobar-nos amb una de es col·leccions que més estem gaudint i en aquest cas doblement ja que us presentem la novel·la preferida d’Agatha Christie publicada per Columna.

Anteriorment us vàrem presentar “Assassinat a l’Orient Express” , “Un cadàver a la biblioteca” , “I aleshores no en quedà cap” i “L’assassinat de Roger Ackroyd” avui us presentem la seva cinquena publicació d’aquesta sublim col·lecció La casa torta, una historia que ve presentada pel mateix format que les entregues anteriors, encara que e marcat de les branques amb espines queden una mica amagades entre l’heura que emmarca una finestra de la que rere unes cortines veiem l’ombra d’un home pensatiu, qui és? Que el te ensimismat en el seu propi pensament? És el botxí o la víctima? Moltes preguntes sorgeixen arran d’una ombra.

Aquesta novel·la és més del que m’esperava i he de contestar a una pregunta que ens fa la seva autora en el seu pròleg. Senyora Christie ho aconsegueix, el lector s’adonarà de la feina en la creació de la trama, dels personatges i de com aquests agafen forma, si vostè va gaudir escrivint-la, els lectors d’avui en dia la gaudiran llegint-la.

El nostre protagonista o dit d’una altre manera, la nostra víctima és Aristide Leonides qui acaba de morir assassinat.

Era el patriarca d’una gran família, un home carismàtic d’origen grec que va fer fortuna quan va arribar a Anglaterra i que vivia a la Casa Torta, una mansió estranya, com ell mateix, plena de familiars que haurien tingut ocasió de cometre el crim.

Però qui li podria voler mal si tothom l’estimava, si era un home generós i just que cuidava dels seus? La seva segona dona, la Brenda, és la sospitosa perfecta, però no seria una solució massa òbvia?

Amb la mestria que la caracteritza, Agatha Christie teixeix una novel·la narrativament esplèndida, plena de personatges deliciosament retorçats que es van desplegant fins al final, quan el misteri es descobreix.

No diré res sobre la ploma de l’autora però la seva prosa conjugada amb l’exercici epistolar m’ha encantat, una historia més que rodona per gaudir amb tranquil·litat, encara que en aquest cas personalment les seves planes han volat entre les meves mans i ja tinc ganes que l’editorial ens sorprengui amb nous títols.

Tot un goig anar completant aquesta col·lecció.

 

L’assassinat de Roger Ackroyd

Amb la calor de l’estiu no hi ha res més refrescant que seure a l’ombra amb una beguda fresca i llegir una bona novel·la, d’aquelles que tenen cap i peus i que són capaces de deixar-nos ben estorats amb un final molt inesperat.

Tot un encert que ens arriba de la mà de la gran dama de les lletres negres, Agatha Christie i que ens presenta de la mà de Columna Edicions una de les seves obres més brillants, L’assassinat de Roger Ackroyd. quart títol de la nova col·lecció que fa les delícies de grans lectors.

Anteriorment us vàrem presentar “Assassinat a l’Orient Express” , “Un cadàver a la biblioteca” i “I aleshores no en quedà cap”, en breu us presentarem la seva cinquena publicació “La casa torta

Aquesta és la novel·la més atrevida d’Agatha Christie. Un misteri que, de la mà del brillant Hercules Poirot, va revolucionar el gènere de la novel·la policíaca per sempre més gràcies al seu llegendari gir argumental i en aquest punt crec que és molt interessant recordar que va ser publicada originalment el 6 de juny de 1926, gairebé fa cent anys i encara és capaç de seduir al lector.

En aquest moment ens situarem en una tranquil·la ciutat fictícia britànica King’s Abbot on s’amaguen grans secrets.

La senyora Ferrars va enverinar el seu brutal marit i ara és víctima d’un xantatge, una situació que la porta al límit del suïcidi amb somnífers.

En Roger Ackroyd sap massa coses, és l’home enamorat de la senyora Ferrars i aquest fet el portarà a ser assassinat abans de rebre una carta amb el nom del xantatgista, però el correu de la tarda arriba tard i abans de poder acabar de llegir-la serà apunyalat per l’esquena.

El nostre benvolgut Hercules Poirot qui està retirat al mateix poble serà l‘encarregat de treure l’entrellat a un cas gens senzill i que ens sorprendrà.

L’obra està escrita com una narració feta per un dels habitants del poble, el Dr. Sheppard.

Que voleu que us digui de la prosa de l’autora, senzillament impecablement intel·ligent i negra.

El final de la novel·la està considerat un dels més sorprenents i inesperats de tota la col·lecció.

Abans d’acabar i deixar-vos anar a comprar-la vull donar un petit apunt sobre la potada que segueix l’estètica d’aquesta col·lecció, fent-la volum rere volum encara més impressionant.

Aquesta vegada sobre un fons fosc, negre, de nit, només una llum ens mostra un telèfon despenjat. Qui hi ha a l’altra banda?

Molt bona i feliç lectura

 

La secta

Avui celebrem la retornada al món de les lletres de la Camilla Läckberg, una autora que ja ens ha transformat com a lectors en les ombres dels seus misteris a través d’obres com “El domador de lleons”, “La mirada dels àngels”, “L’ombra de la sirena”, “Tempesta de neu i olor d’ametllers” o la sèrie “Revenge” entre molts altres títols però torna amb forces renovades i molt ben acompanyada de la ploma d’en Henrik Fexeus amb qui ja va formar un excel·lent equip amb la novel·la “El mentalista” i amb qui estiren una mica més del fil recuperant els seus protagonistes i posant-los entre l’espassa i la paret.

La portada de La secta que ens presenta Columna Edicions ho diu tot sense dir res, sobre un fons foc com una ànima castigada veiem una dona vestida de blanc i amb les mans al cap com si volgués treure l’entrellat de quelcom. Només tu pots desxifrar el seu joc.

Abans d’entrar en la trama i tot ser aquesta novel·la una historia tancada, jo us recomanaria llegir la anterior, ja que podreu copsar millor no només l’ambient de l’obra en sí, sinó que tindreu més profunditat en els personatges principals, la Mina que és metòdica, pausada, analítica, procedimental i no deixarà cap fil sense investigar des de la seva posició al equip especial d’investigació. És la seva feina i l’apassiona però es veu desbordada i en aquest cas es veurà obligada a recórrer a l’ajuda d’en Vincent, dos anys després dels dramàtics esdeveniments que van unir les seves vides per arribar fins al final d’una trepidant investigació que, en aquesta ocasió, l’afectarà de manera molt personal. Qui la coneix tan bé? Qui s’amaga darrere les ombres? I, sobretot, per què ho fa?

El cas que porta de corcoll a la Mina i al departament d’homicidis d’Estocolm és molt delicat i alhora complicat: un nen ha desaparegut d’un parc infantil i el cas s’assembla perillosament a una investigació anterior que va tenir un final tràgic. Els pocs indicis que hi ha, plens de codis numèrics i missatges en clau, semblen seguir les regles d’un joc ideat per una ment perversa.

Mentre la Mina intenta preservar els records del passat i en Vincent lluita per ignorar l’ombra que amaga la seva ànima, l’escut que tots dos s’han construït comença, per fi, a desmuntar-se.

La prosa dels autors és addictiva, no pots deixar de llegir, cada plana, cada paraula amaga quelcom que ens pot fer descobrir l’entrellat d’una ment absorbent que manté al lector atrapat entre les seves maquinacions.

Una lectura que m’ha durat poc a les mans i molt a la ment, és absolutament colpidora.

No la deixeu escapar, ara que ve l’estiu fiqueu-la a la maleta, Estocolm us espera.

El batec del mar

Per Ángela Sánchez Vicente

Avui tots els enamorats de les novel·les històriques estan d’enhorabona doncs us presentem el darrer treball literari del mestre Jordi Molist.

Amb èxits a les seves esquenes com Los muros de Jericó. Presagio, L’anell, La reina oculta, Promet-me que seràs lliure, Temps de cendres, Cançó de sang i or i Desperta, ferro! Ha aconseguit múltiples premis i critiques excepcionals mentre els seus lectors fidels cada dia eren més i més.

La seva qualitat documental i la traça per crear una trama verídica que enganxa juntament amb el vincle que ens ajuda a establir amb els seus personatges protagonics fan que les seves obres siguin autentiques joies.

La capacitat descriptiva, el teló de fons i l’evolució psicològica i emocional dels personatges són novament ingredients fonamentals per El batec del Mar.

En aquesta obra acompanyarem en el seu viatge vital a l’infant i jove Roger de Flor fins entendre tots els entrellats de la societat polaritzada del segle XIII.

L’epopeia del jove Roger de Flor comença en quan els poderosos decideixen que el seu destí és lluny de casa seva doncs és carn de misèria per tot el que ha succeït a la seva família.

La seva mare, la Blanca, ho perd tot després de la guerra i per protegir la vida del seu fill és víctima de múltiples abusos dels vencedors.

Ell, condemnat socialment a no poder guanyar-se la vida de manera digne és dirigit a una galera per fer de grumet.

Ell només té el desig de la venjança per defensar l’honor de la seva mare i alhora la dignitat dels seus avantpassats enfront dels deplorables personatges amb els que conviu.

Des de la nau, serà testimoni de les croades a Terra Santa i de la guerra pel domini del Mediterrani entre França i La Corona d’Aragó.

Tot i veure esdeveniments que posarien els pèls de punta al més valent, ell té l’objectiu de fer justícia i serà capaç de lluitar fins quedar sense forces.

La dignitat de la seva mare i el seu nom no tenen preu per ell.

Un cop més i de la mà de Columna sumem un nou títol a la bibliografia d’aquest gran autor en el que descobrirem una historia vital i reflexiva que no decep en cap moment.

Creieu que el jove Roger acomplirà el seu comés?

Només desgranant aquesta obra amb altíssim poder didàctic ho descobrireu!

No la deixeu escapar!

Una bona vida

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui en dia sembla que la societat en general ha posat molta més atenció a la salut mental i al benestar i ambdós termes ja semblen no ser un tabú.

Òbviament cada persona és un món i una historia però el que està clar és que tothom lluita per viure el millor possible i trobar la felicitat.

I si som feliços i no ho sabem? Què és la felicitat? De què depèn que siguem feliços? Com ens ajuda al benestar en general? La felicitat es busca?

Gràcies a l’obra Una bona vida ens posarem en contacte amb les conclusions més importants narrades pels especialistes en la matèria Robert Walding i Marc Schulz.

Ambdós varen participar a un estudi amplíssim que es va iniciar a Harvard fa més de vuitanta anys sobre la felicitat.

Set-centes persones i les seves famílies a traves d’entrevistes extenses i periòdiques al llarg de la vida varen reflectir com es sentien de feliços i si tenien una vida plena.

A través de les conclusions que es van extraient podem veure com el moment vital de cadascú depèn, que l’estrès en un moment o altre de la vida apareix, que els èxits i fracassos també son termòmetres emocionals i que poc hi té a veure la riquesa econòmica en aquest sentiment de plenitud.

Les relacions de parella, l’amistat, la descendència, la mort dels éssers estimats, la joventut, la vellesa... tot influeix en el mapa dels sentiments.

Com impacta tot el que passa a la vida a la salut i longevitat dels entrevistats i el seu entorn?

D’una manera amena, didàctica i extrapolable a la nostra vida aquesta obra esdevé un cant a la vida i a l’esperança mostrant-nos que la felicitat existeix i que depèn força de nosaltres mateixos i la manera que tenim de percebre-la.

És una obra que fuig de l’autoajuda vintage i combina a la perfecció les dades carteres amb els relats extrets dels testimonis per ajudar-nos a cercar o crear la nostra pròpia felicitat.

Val la pena lluitar per tenir una vida plena però cal ser conscient que no tothom la trobarà al mateix lloc ni serà feliç amb el mateix.

Una obra que ens apropa Columna amb grans fonaments en una època en que la felicitat és molt necessària i difícil de trobar.

Us animeu a anar a la seva recerca?

És un llibre molt enriquidor i us farà veure la grandesa de les vostres vides i el potencial que teniu dins.

Amb una gran bibliografia i índex de temes podeu llegir-lo de manera lineal o anar cercant allò que més us interessa en cada moment.

Una obra ordenada, planera i molt sincera.

Val la pena la seva lectura per el propi creixement personal.