Avui, i amb el permís dels nostres més que amics de crims.cat voldria començar la ressenya d’aquesta historia que m’ha posat la pell de gallina amb les paraules dels propis editors sobre la novel·la i el títol que li han donat:
“Amb la reedició de Meurtres pour mémoire —nosaltres hem optat per un nou títol, Crims per a la memòria—, la col·lecció «crims.cat» pretén commemorar els seixanta anys de la coneguda «massacre de París», uns fets que el govern francès titllà «d’assumpte secundari». Una obra mestra del gènere que també obre el camí a una nova tendència dins la novel·la negra, la retrospectiva, que s’acosta al passat no tant per buscar un mer decorat on ambientar la trama, com fa la novel·la policíaca històrica, sinó per reescriure des de la ficció els esdeveniments més foscos de la història oficial i anar a la recerca de les arrels dels problemes contemporanis.”
Aquesta obra de Didier Daeninckx ens apropa a un fet històric deplorable que va marcar un moment de la historia on el Sena és va tenyir de sang i on la veritat encara s’amaga sota les pedres dels seus carrers.
La novel·la Crims per a la memòria comença relacionant la manifestació del Front d’Alliberament Nacional (F.L.N.) del 17 d’octubre de 1961, que va acabar amb un bany de sang. La història comença amb moments de la vida de tres persones: Saïd Milache, un "francès musulmà", Kaïra Guelanine, la seva promesa, i Roger Thiraud, professor d'història de secundària.
Roger Thiraud serà assassinat la fatídica nit deixant una esposa embarassada i no sent part implicada en l’acció, aquest fet portarà vint-i-un anys després al seu fill Bernard, estudiant d’història i a la seva promesa Claudine a Tolosa on volen continuar la investigació que portava a terme el seu pare en el moment de la seva mort, un fet que desencadenarà en la mort de Bernard.
L’inspector Cadin apareixerà en escena i no es centraré en el com sinó que buscarà l’arrel del motiu de la mort del jove i això el portarà a remenar sobre la investigació a Darcy durant la Segona Guerra Mundial, on hi havia un camp de concentració amb un gran nombre de deportacions de nens jueus.
Una novel·la que ens mostra dos moment de la historia que fan caure la cara de vergonya i alhora en fa un ús que no un abús per marcar-ne un fil conductor en un thriller negre on no tot és tan clar com sembla i en les tonalitats grises de la foscor s’amaga una veritat perillosa.
La ploma de l’autor és directa, clara, sense subterfugis ni girs recargolats, la seva prosa ens guia per la historia d’un pare i un fill que amb les seves morts donen llum a brutalitats històriques.
Les seves descripcions són molt acurades i els seus personatges en certa manera formen part del tot donant la importància que es mereix al marc històric com una veu més de la historia.
Si la seva portada és colpidora el que descobrireu entre les seves planes us deixarà estorats.
No la deixeu escapar, un nou joc on la tinta negra demostrarà que la historia no és sempre el que sembla.