Quatre

UNA DECISIÓ

L’allibera del seu passat

El fa acceptar el seu futur

Li revela els perills

El canvia per sempre

Per fi, tenim a les mans la història d’en Quatre, el jove divergent que ha robat molts cors al llarg de tot el món.

El vàrem conèixer a la primera entrega de Divergent, on ell ja és un intrèpid i treballa com a instructor, però com era ell abans? 

Com era la seva vida a Abnegació? Quins secrets amaga? 

Moltes d’aquestes preguntes les anem descobrint en petites pinzellades que la Veronica Roth deixa entre les planes de Insurgent, la segona entrega de la saga.

A la introducció d’aquest darrer volum, l’autora es sincera amb el lector, amb com ella volia escriure la història des del punt de vista d’en Quatre i com va quedar atascada fins que va decidir canviar la visió d’ell per la de la Tris. 

Molts aspectes de la personalitat d’en Quatre queden solapats pels de la Tris, però la Veronica Roth en regala aquells fragments que no va poder afegir a les diverses entregues degut a que trencaven el fil o creaven una distorsió en la trama.

Ara, tenim la oportunitat de saber realment com és en Quatre, un noi divergent que refusa ser un líder i s’amaga rere les ombres observant sempre la seva esquena. En Quatre també va ser candidat i va lluitar amb l’Eric, qui tots ja coneixem, per sobreviure.

Però no només descobrirem coses de com era abans, si no també com neixen els seus sentiments per la Tris, com pensa realment i com aprèn a controlar el seu cor.

La Tris, és aquella persona amb la qual pot confiar, amb qui pot ser ell mateix i a qui, sense voler-ho, necessita per sentir-se complet, amb qui és Lleial.

En Quatre és franc amb ell mateix, té l’erudició de entendre el que realment passa, és abnegat amb aquells que el necessiten, amistós amb aquells que li demostren un cor pur i és intrèpid en quant decideix canviar la seva vida en una sola decisió.

En definitiva, en Quatre és molt complex.

Es una llàstima que la història d’en Quatre ens arribi ara, m’hagués agradat saber una mica més del seu passat primer, ja que entendríem molt més el seu caràcter, el motiu dels seus tatuatges, ls seves amistats i enemistats, i fins i tot tindríem una visió molt més amplia de l’Eric, d’en Zeke, d’en Uriha, la Lynn i la Shauna. Personatges que passen a ser secundaris però que van ser iniciats amb en Quatre.

labutxaca ens fa un regal amb aquest volum, una guia que complementa la trilogia i ens dona un punt de vista diferent i únic.

Una decisió el farà lliure o el condemnarà a ser una ombra?

La bruixa Lois

Avui, de la mà d’una de les grans dames de la literatura anglesa, Elizabeth Gaskell, a la que molts coneixem com l’autora de la biografia de Charlotte Brontë i per les seves amistats entre les que es troben noms com Charles Dickens, John Ruskin i d’altres escriptors coetanis, us presentem La bruixa Lois.

Un títol que és tota una declaració d’intencions, per ell mateix ja ens diu que la nostra protagonista, la Lois, una noia jove que haurà d’emigrar creuant l’oceà fins a Salem, un indret on viu la família del seu oncle en un moment difícil tant personal com històric.

Ens situarem a l’any 1691, època dels grans judicis de Salem, on vist en perspectiva, malalties com l’epilèpsia o trastorns mentals titllaven als que les patien com a bruixes o bruixots, ànimes posseïdes pel dimoni i mereixedors de morir penjats o cremats a la foguera.

L’autora no busca explicar un thriller sobre si la Lois és o deixa de ser bruixa i la seva persecució, aquesta el que busca, tal i com ens convida a reflexionar Pere Guixà en una introducció impecable, és la opressió de la societat, l’angoixa d’haver de mirar sempre per sobre l’espatlla i tenir molta cura amb les males llengües i les seves bones intencions sembrant la discòrdia i el dubte.

Realista i fidel als fets que van succeir a Salem, sense oblidar la màgia de la nit i de la contraposició entre les creences més puritanes amb les ments més diabòliques, el lector s’enfronta a una de les millors novel·les curtes que trobareu a la col·lecció “El far” d’ Angle Editorial.

La prosa de l’autora és pulcre, molt acurada i molt rica en detalls, els seus personatges mostres profunditat i realisme tant en la seva relació entre ells com al mostrar-nos les seves ànimes.

Un imprescindible per a tots els amants de les novel·les gòtiques i les històriques, una historia psicològica tancada entre paper i tinta, forques i foc, l’església com a centre de la vida social del poble on la música i el ball eren actes diabòlics.

M’agradaria remarcar la sobrietat de la col·lecció “El far”, ja que encara que sembli senzilla, és austera donant el protagonisme a la narrativa i no a una portada lluent i exagerada, una idea que resa “menys és més”.

Si tot i això, no us veieu temptats, us deixo les seves primeres planes on un conjur seduirà la vostra ment i cor.