Per Àngela Sánchez Vicente
Encetem un any nou amb ganes de deixar enrere el fatídic 2020.
Aquesta primavera passada ens vàrem fer experts en virus, en mesures de seguretat, en vacunes...
Xifres i balls de números que posaven les nostres vides en stand by en l’època en que vam ser una Catalunya Confinada.
Poc havia passat des de l’any nou que vàrem sentir parlar d’un virus de propagació exponencial a Wuhan però ens queia molt lluny, al Febrer ja es remenava per Itàlia i la por a que arribes es va instal·lar en nosaltres i a l’iniciar el març ja teníem a la península els primers casos.
Tots recordem que fèiem quan el 13 de març el President del Govern decretava l’estat d’alarma i el corresponent confinament domiciliari.
Des de llavors vàrem replantejar els nostres dies i les nostres rutines. Treballar des de casa va ser una solució, aprendre cuina i fer gimnàs també van matar forces hores, parlar amb veïns i fer trucades als amics feien que l’aïllament social no fos tan dur i també vàrem redescobrir passions a les que no els hi dedicàvem temps.
Sortir a comprar al supermercat o a la farmàcia eren epopeies i tràmits bancaris es varen transformar en gestions online.
Les noticies no eren bones i teníem que ajudar-nos entre tots.
Avui encara la pandèmia està rebel però si voleu tenir un testimoni gràfic de tot el que s’ha viscut us recomano el llibre fotogràfic Dies que són historia a càrrec d’en Xavier Bertral i amb pròleg de Xavier Antich.
Sembla mentida tot el que hem passat i tot el que encara ens queda però aquest llibre és un tribut a aquests dies de confinament més sever en que tots vàrem fer l’esforç per els altres i per nosaltres mateixos de veure la vides amb una visió renovada i amb molta cura.
Realment les fotografies de David Airob, Samuel Aranda, Cèlia Atset, Cristina Calderer, Enric Fontcuberta, Ferran Nadeu, Santi Palacios, David Ramos, Anna Surinyach i Pere Virgili ens transporten a uns dies que ens costarà oblidar.
Masses morts, malalts, soledat, sentiments trobats...
De la mà d’Edicions 62 podeu gaudir de les fotografies que per si soles expliquen la història d’uns dies que han marcat el decurs de les nostres vides.
No oblidem aquests dies i seguim-nos cuidant.
Per refrescar la memòria res millor que aquestes fotografies que valen molt més que mil paraules.
Reals, dures, sensibles... Impactants i impressionants.
