Avui ens retrobem
amb una dama de les lletres catalanes, Isabel-Clara
Simó torna a les nostres llibreries després de “Tota aquesta gent” per
sacsejar-nos i tocar-nos l’ànima amb una historia profunda, de descobriment
personal, d’introspecció i d’amor.
Jonàs és la seva darrera
novel·la on s’hi amaguen personatges com el propi Jonàs, l’Àlex, la seva
família, la Fanny i un munt de personatges que mostraran un tapís visualment
descolorit amb un efecte colpidor.
Edicions 62 en vesteix amb la
pell de l’Àlex, un noi català que viatja a Nova York per anar a un congrés
d’experts en les llengües llatines.
Allà, al Ferry camí
d’anar a saludar la Dama de la Llibertat coneixerà en Jonàs, un noi
increïblement bell que es fixa en ell, aquest és fotògraf i sobreviu a la gran
ciutat com pot.
En aquell instant,
amb la brisa del mar i la llibertat mirant-los des de dalt l’Àlex cau rendit
als peus d’en Jonàs, un amor que s’anirà fent profund i on els dimonis de cada
un d’ells sorgiran mostrant les seves debilitats i la fortalesa d’esperit.
Un fet inesperat
farà que l’Àlex descobreixi la solitud i la tristesa més profunda, i la sortida
que troba als seus problemes juntament amb la Fanny és ocupar el lloc del seu
estimat, d’aquell home que el va seduir, li va mostrar el món amb uns altres
ulls i li va donar una llibertat que desconeixia.
A partir d’aquell
moment la essència de l’Àlex s’anirà esvaint deixant pas a un Jonàs 2.0, una
versió nova d’aquell jove marcat per la vida, apassionat per la fotografia fins
arribar al punt de deixar de ser l’Àlex i el Jonàs, ens trobarem davant un home
a qui li importa el que ell pensa dels altres i no a la inversa.
Quan l’Àlex torni a
Barcelona, les coses hauran canviat per sempre.
Reconec que la
novel·la m’ha agradat, però m’ha costat de pair degut a la gran descripció i al
acurat detall de cada personatge, les seves personalitats complexes, el fet de
mostrar una Nova York mig podrida, pobre i de mala vida front a la ciutat que
tots volem descobrir en el luxe.
El viatge
introspectiu que fa l’Àlex no es centra només en l’aspecte de la descoberta de
la homosexualitat del protagonista, també en la descoberta de l’amor, la
capacitat de perdonar, sense oblidar el dolor de la pèrdua física que comporta
una pèrdua existencial i emocional.
La seva prosa plena
de diàlegs que alleugeren la carrega emotiva i les referencies al món llatí li
donen un contrapunt de frescor, sense oblidar a personatges com la Fanny que
diu sempre el que pensa i que es mostra tal i com és.
Una novel·la
realista que deixa el cor encongit però amb un final agredolç que ens mostra com
les coses sempre poden canviar per molt fosques que semblin i que al fons la
millor pell que un pot vestir és la seva pròpia.
