Per Àngela Sánchez Vicente
Avui un dels autors que més us hem recomanat torna amb
una grandiosa nova novel·la. En David
Cirici comparteix el merescut Premi
Sant Jordi 2016 i ens regala la oportunitat de tenir entre mans el seu
talent i poder de paraula gràcies a El
setè àngel.
Sota una portada molt significativa ens presenta a un
pare i un fill i sobretot el lligam emocional que hi ha entre ells.
L’Ernest s’embarca al seu veler amb el Marc, el seu petit
vailet juntament amb la seva parella i el fill d’aquesta. Fins aquí tot va bé i
inclús podem dibuixar a la nostra ment la imatge d’un dia idíl·lic però tot es
girarà en el moment en que el veler topa amb les restes d’un naufragi i en Marc
cau a l’aigua.
Ja no el tornen a veure i els sentiments del pare són un
còctel de culpa, por, pena, desesperació i incredulitat que el duran a perdre’s
en si mateix.
En la desconeixença del pare trobem al historia del Marc
que ha estat rescatat per unes famílies que provenen de Síria i l’Afganistan
esdevenint un refugiat més.
D’una manera magistral i intercalant els sentiments i les
emocions de pare i fill seguim ambdues histories plenes de sensibilitat i amor.
Què és un fill sense el seu pare en un context tant diferent al que està
acostumat? Què és d’un pare que creu que ha “matat” al seu fill?
No només hi ha tristesa en els seus cors sinó que molts
interrogants sobre l’altre brollen incansablement.
El que destaca de la novel·la és l’evolució psicològica i
la capacitat de resiliència per part dels protagonistes. No és una novel·la
exclusivament sobre els refugiats tot i que en desgrana factors molt importants
i sobretot ens l’apropa d’una manera diferent i molt més analítica per
ajudar-nos a entendre el context que està vivint en Marc.
Es tan emotiva que entraríem a la novel·la a plorar amb
ells, a consolar-los i a desvetllar-li al pare la veritat però ens queda una
esperança: Es retrobaran?
Aquesta pregunta només la podreu respondre si llegiu
aquesta gran novel·la que ens ofereix Proa.
Es una novel·la intimista, introspectiva i que treballa
molt amb el món interior i reflexiu de cadascú. Val la pena perdre’s en les
seves planes.
Si ja heu llegit altres novel·les de l’autor com “Zona prohibida”, “La decisió d’en Viggo” o “El lladre del Guernica” veureu com
segueix essent un mestre del paper i la tinta i si encara no sou seguidors de
ben segur us agradarà i cercareu títols anteriors.
És una obra que mereix el reconeixement obtingut i demà us oferirem l'entrevista amb l'autor.
