Per Sant Jordi un clàssic i una rosa vermella

UN LLIBRE I UNA ROSA

Cada any, quan s’apropa la Diada de la cultura i de l’amor, ens preocupa encertar el llibre que regalarem o que ens auto regalarem, però no ens amoïna tant el color de la rosa amb la qual acompanyarem el llibre. Segons la tradició tant important és l’un com l’altre i per això aquest any us vull oferir el pack complert, us proposo una rosa i un llibre.

A qualsevol floristeria, a plena Rambla o entre els molts estudiants que venen flors, és molt habitual trobar roses de diversos colors i és per això que volem gaudir de la diversitat per intentar trobar la parella ideal per a cada una d’elles.

Esperem que amb aquestes idees aconseguiu una Diada plena de color i amb un títol imponent.

Si sou clàssics i no us ve de gust canviar el color típic de la rosa, el llibre que s’ajusta més per regalar també podria ser un clàssic, i per descomptat no ens podem oblidar del tòpic “Per sant Jordi el Sant Jordi”. Us recomanem:

Dies de Frontera, una experiència reveladora i extraordinària, on l’autor sap manejar les emocions dels lectors, juga amb nosaltres per dur-nos fins a la nostra pròpia frontera creant una atmosfera literària agradable, subtil, fresca, àgil, dinàmica i molt contemporània. Editorial Proa

Salvador Puig Antich, cas obert, una història que encara no ha trobat el seu final de justícia, i tal i com deixa palès l’autor serà llarg, serà cansat, serà insomne, però serà un desenllaç apassionant. Angle Editorial

Cortázar de la A a la Z  Con motivo del centenario de su nacimiento, la Internacional Cronopia reclamaba ya con demasiada insistencia una nueva aproximación al escritor y al hombre. ¿Por qué no intentar un almanaque, «un hermoso libro, suelto y despeinado, lleno de interpolaciones y saltos y grandes aletazos y zambullidas», como proponía Julio Cortázar en La vuelta al día en ochenta mundos? Alfaguara

  

Orgull i Prejudici, hem celebrat el bicentenari de la publicació d’aquesta novel·la, considerada una novel·la de creixement personal, en la qual, els seus dos protagonistes l’Elizabeth Bennet i Fitzwilliam Darcy, han de madurar, han d’aprendre dels seus errors i assumir els seus sentiments. Ell haurà de superar el prejudicis que te com a membre de la classe benestant sobre aquells als quals ell considera inferior tant socialment com culturalment, el seu orgull el cega. Ella haurà de veure més enllà de l’orgull d’ell, d’aquell mur invisible que amaga rere seu el veritable Mr. Darcy. Debolsillo

L'analfabeta que va salvar un país

Edicions La Campana dona de nou la campanada amb la última novel·la de Jonas Jonasson, autor suec que ens va captivar amb la seva novel·la anterior “ L’avi de 100 anys que es va escapar per una finestra” i que esta captivant al seu país amb la adaptació cinematogràfica, torna per la porta gran de les lletres amb un títol sorprenent i agosarat, L’analfabeta que va salvar un país. 

Afortunadament no tota la literatura sueca que ens arriba és de sèrie negra, encara que els seus autors destaquen molt últimament, Jonas Jonasson ens demostra que amb el seu caràcter una mica pessimista sempre busca jugar amb la ironia i l’esperança per mostrar-nos un món real amb un punt de vista de color.

Un home que va decidir deixar-ho tot enrere i començar de nou, un exemple de superació i de persecució d’una vida millor.

L’analfabeta que va salvar un país es diu Nombeko, una noia que comença en l’escalafó més baix de la seva societat a Soweto, Sud-Àfrica, netejant latrines i que acabarà a Estocolm juntament amb el Rei de Suècia amb qui intentarà evitar un cataclisme nuclear, per descomptat pel seu camí s’anirà creuant amb agents de la CIA, el KGB i fins i tot el MOSAD.

Una novel·la que es basa en fets reals i que gràcies a la ironia, el sentit de l’humor i l’esperança, no ens fa posar la pell de gallina.

Una historia esbojarrada, amb un ritme accelerat que captiva al lector des del principi i es gairebé impossible deixar-la de llegir, amb un rerefons polític i on es tracten temes contundents com el perill de les armes nuclears en males mans (hi ha bones mans amb armes nuclears?), l’esclavitud, les mancances més bàsiques amb les que han de sobreviure una gran part de l població del món i la importància d’una ment desperta i espavilada, amb ganes d’aprendre i amb la suficient perspicàcia per poder desentrellar tot un seguit d’esdeveniments.

Els personatges secundaris fan una feina coral, van creuant la seva vida amb la de la nostra protagonista i de tots pot aprendre quelcom, coses que pot fer i coses que millor no fer.

El que més m’ha sobtat ha sigut la relació que l’autor ha creat entre dos personatges, els bessons Holger, idèntics com dues gotes d’aigua i tan diferents com la nit i el dia, i la descripció que fa del Rei de Suècia (el país de l’autor) on queda retratat com un home que li agrada la gresca, és senzill i que agradarà molt al lector per la seva simpatia.

Una novel·la amb moltes lectures que us farà riure de valent. 

Leonardo Da Vinci deia que “La saviesa era filla de l’experiència”, en aquesta novel·la, pàgina rere pàgina, descobrireu que la saviesa és fruit d’una inquietud profunda i que afortunadament hi ha molts carallots que es creuen superiors però que no tenen poder a les seves mans, ja que tenen el cap més buit que una altre cosa.