Avui estem d’enhorabona doncs les bones lletres de Marta Romagosa tornen al panorama
literari.
Després d’encisar-nos amb Tots els noms del desig ens presenta 22 homes i un desig, una obra que complementa a la primera i
d’alguna manera li dóna el contrapunt i la resposta.
A 22 homes i un
desig aprofundirem sobre la ment masculina, els seus somnis, la manera que
tenen de conduir la seva vida i com es transformen davant de la seva vida.
Realment som tan diferents?
Només cal obrir els ulls i mirar al nostre voltant; el
forner, el cambrer, el pare, l’avi, el tiet... Què s’amaga als seus cors i a
les seves ànimes?
Tristor, melangia, tendresa, decepcions... podem dir que
aquests homes són un còctel perfecte en que mostren de manera holística la seva
essència i la seva naturalesa.
En aquesta obra àgil, amena i profunda que ens ofereix Rosa dels Vents ens aproparem de manera
més realista a la ment masculina i a la seva sensibilitat.
Llegiu-lo, desgraneu-lo, reflexioneu i valoreu com es
mereix al sexe masculí. I tant que volem una revolució i la igualtat entre home
i dóna però també hem de deixar de caure en vells clixés i conèixer a l’home de
l’actualitat.
És un llibre imprescindible que no us deixarà
indiferents.
Però res millor per descobrir una bona novel·la que
donar-li veu a la seva autora.
Quan vas sentir
que el món de les lletres t’estava esperant? No m’ha esperat mai. Sempre hi ha
sigut, en silenci. Des de molt joveneta
que m’agrada escriure. Ho he fet moltes vegades en la intimitat i fins el 2016
no em vaig atrevir i no vaig tenir l’oportunitat i la sort de publicar el meu
primer llibre.
Quina és la
qualitat que més aprecies en un escriptor? I la que menys? La que més, la sinceritat i la
humilitat de les històries que planteja; la que menys, la supèrbia d’un text
per demostrar que pertany a una hipotètica alta literatura
Un llibre que
t’hagi inspirat és... M’ha inspirat a la vida, no
a l’hora d’escriure: Aloma de Mercè Rodoreda, “El quadern de Noah” de Nicholas
Sparks i “Una dona difícil” de John Irving.
Si poguessis
fer un viatge en el temps i l’espai i fer un sopar literari amb grans autors, a
qui convidaries? Em faria por conèixer grans
autors del passat. Et pot passar que deixin de ser els teus ídols perquè no
t’agrada com són malgrat agradar-te molt com escriuen. Prefereixo viure el
present i recordar-los tal com diuen els llibres que van ser.
Què és
imprescindible a l’hora d’escriure per a tu? El silenci després d’haver tornar d’un
lloc amb gent, moviment, cridòria... vida en definitiva.
Creus que les
teves obres es poden interconnectar a través de la sensibilitat i els somnis? Intento que tinguin
sensibilitat perquè busco les emocions, però no crec en els somnis. Sí crec en
els desitjos, que poden acabar essent satisfets.
Com ha estat
l’experiència d’escriure en veu masculina? Reparadora. Em feia vertigen quan vaig
començar perquè no volia caure en estereotips ni quedar-me en la
superficialitat dels personatges. Potser per això m’han quedat perfils més
profunds que el primer llibre sobre les dones.
Què t’atrau del
món masculí? M’atrauen
les relacions personals de qualsevol, el que els passa a les persones tant
siguin homes com dones. La diferència, crec, és que nosaltres sovint ho xerrem
tot i que molts dels homes, potser per una qüestió cultural, els costa més deixar
sortir els seus sentiments a l’exterior.
Creus que els
homes senten amb tanta intensitat con les dones? I tant. Amb això som iguals. La
diferència és en com ho expliquem.
Quins creus que
són els mites masculins que s’han d’enderrocar el més aviat possible? Que només pensen en una cosa,
que no s’ocupen tant de l’educació dels seus fills i filles, que no poden fer
dues coses alhora.... ai, no que això és veritat.. ja ja ja (riu)
Què fa a tota la
humanitat igual? Què ens diferència a homes i dones? Els sentiments ens fan iguals: tots
estimem, tots plorem, tots desitgem coses, tots volem riure, tots tenim por en
un moment o en un altre... la diferència no és el què, és el com. I amb homes i
dones passa el mateix.
Quins són els
homes que han marcat la teva vida? El meu pare, sens dubte, que em va ensenyar l’amor pels
llibres, el teatre, la poesia, els viatges, el seu amor per la vida, per la
família. Tot amb un somriure sempre. Va ser un home autodidacta que era un pou
de ciència.
Com t’imagines a
tu mateixa si fossis un home? Creus que series un dels protagonistes de la teva
obra? Potser
hagués tingut més possibilitats laborals, perquè no ens enganyem això encara va
així malauradament moltes vegades. Però no seria cap dels personatges d’aquest
llibre de relats. Segur!
Si poguessis
posar un fil musical a aquesta novel.la quina creus que seria la seva cançó? Hi ha molta música en aquest
llibre, també, com al primer. M’agraden músiques molt diferents. Però aquí
podria ser la música del musical “Les miserables”
Com imagines
la Diada de Sant Jordi d’aquest any? Demanant
festa de la ràdio per poder passar-me el dia signant llibres i parlant amb la
gent que vulgui fer-me confiança i conèixer aquests 22 homes. M’agrada escoltar
les històries que a vegades expliquen en aquell moment d’acte íntim.
A l’actualitat
hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui
escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu, aquells
que en lloc de sang tenen tinta, s’han de justificar massa sobre la feina que
fan? Jo encara no soc ni
escriptora. Soc periodista de ràdio, sobretot, que he tingut la sort de fer dos
llibres de relats. No cal justificar-se. Escric i escolto el que la gent em vol
dir un cop se l’ha llegit. Aprenc de tots els comentaris.
Creus que ser
escriptor avui en dia és més fàcil perquè gràcies a les xarxes socials hi ha
més interacció amb els lectors? Més
fàcil no. Escriure és un acte d’amor. I a vegades es fa difícil. Ara bé les
xarxes sí et permeten que la gent et pugui fer arribar la seva opinió. Jo tinc
guardats missatges molt bonics de gent que no conec que després de llegir el
primer llibre em van explicar la seva vida en un correu o un missatge de
Facebook perquè es veien reflectits en alguna història.
Tens algun nou
projecte que ja va prenent forma? Al cap
molts; apuntats en una llibreta, alguns.... work in progress, encara cap. Ara
vull disfrutar d’aquests 22 homes...
Per a tu quina
és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la crítica o el
reconeixement del teu públic? La millor compensació és
trobar-me algú llegint el meu llibre a l’autobús o al tren o que una professora
et digui que ha triat un dels teus contes per treballar a classe amb els seus
alumnes.
Si et
prohibissin escriure... a què et dedicaries? A inventar-me històries orals i explicar-les en veu alta igualment
Per acabar ens
agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa: Quina és la pregunta
que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?
Mai m’han
preguntat si m’agradaria guanyar un premi literari La
respondré amb una broma que sempre faig a casa. “Quan guanyi el Planeta i us
retiri, ja m’ho direu”, ja ja ja (riu)
Moltíssimes
gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit que mereixes!
Àngela
Sànchez Vicente
