Per Àngela Sánchez Vicente
De la ploma d’en Toni Cruanyes brolla amb naturalitat i senzillesa una obra que captiva i encisa pel seu missatge.
Una obra que reflexiona sobre com els avis han viscut la pandèmia, sobre la memòria i la identitat i la vida de cadascú.
En aquesta novel·la l’autor ens regala una historia que ret homenatge al seu avi i que ens narra com han viscut aquests darrers anys i com recorden i fan balanç de tota una vida esdevenint testimonis de fets històrics, esdeveniments personals i el retrat de tota una societat.
Des del present s’entén millor la complexitat del passat, les decisions preses fossin encertades o errònies i tots els passos que s’han donat per arribar al aquí i ara envoltat de la família i amb mil històries per explicar i fer que tota una generació es vegi reflectida en aquestes paraules.
A La Vall de la Llum veiem com l’autor es generós amb el seu públic lector i a més d’obrir-nos les portes i presentar-nos a la seva família també deixa volar a la seva ploma més periodística per dibuixar el que va ser el context social i econòmic de l’època per tal de crear un teló de fons bell i molt entenedor.
El propi temps esdevé protagonista i part de l’obra.
És una narració que vol el seu temps i ens convida a reflexionar sobre els nostres avantpassats i veure’ls duna manera més clara i pura.
Sensibilitat, base documental ben treballada, descripcions perfectes, personatges entranyables... Té tots els ingredients per esdevenir un llibre perfecte per desgranar, gaudir i regalar.
Les bones lletres s’han de compartir i de la mà de Destino us apropem una gran historia que repassa un segle a través d’una vida.
Impressiona com des d’un sol testimoni es pot retre tribut a tota una generació i a un territori.
