Crec
que des de petita que la mitologia i a cultura clàssica m’ha agradat molt, però
no crec haver llegit i gaudit mai tant amb un llibre com amb Mites de Stephen Fry, un autor que coneixia en la seva faceta d’actor però
que m’ha encisat amb aquesta obra.
L’autor
ens presenta l’evolució dels Déus grecs des de l’inici de la historia partint
del Caos i com aquest va donar lloc a una família poc convencional, un
“culebrot” entre poders, incests, germans, parents, enveges, infidelitats...
Tots
immortals, poderosos i en certa manera encara que no ho sembli molt humans.
Si
us pensàveu enfrontar a una obra didàctica no us diré que no aprendreu molt
però realment he de confessar que no sé ni com però de sobte estava submergida
en una historia fascinant i no podia deixar de llegir.
La
prosa de l’autor té una ironia molt fina, el seu llenguatge és molt planer, les
comparacions que realitza per apropar-nos als mites són senzillament brillants,
explica els fets que podrien arribar a ser tediosos com quelcom emocionant, una
obra viva rere mil·lennis d’història recopilada en poc més de quatre centes
planes que el lector descobrirà com a quelcom conegut i alhora nou.
Realment
la veu d’aquest autor és única i reflexa la seva visió per la cultura grega a
tot aquell que el llegeixi, cap esser diví queda indemne de la seva ploma
afilada i aconsegueix que reflexionem sobre el que sabem el món i la il·lusió
de la seva creació. Tot això ens arriba gràcies a la tasca de traducció d’Anna Llisterri que ha aconseguit copsar
l’ànima i l’esperit de bufó de l’autor.
Una
obra molt acurada, amb moltes referencies bibliogràfiques, arrels lingüístiques
que ens han arribat a avui en dia i peus de pàgina que acaben d’arrodonir el
text.
L’obra
ens presenta a l’inici un mapa on podrem anar situant els mites, el seu arbre
genealògic que parteix del Caos i com ve diu l’autor abans d’ell no hi havia
res o potser l’univers era com el caos d’una habitació d’un adolescent. Son
aquests girs que li donen vida al llibre.
Rere
un pròleg sentit la historia es recull
en quatre parts, dues recullen el principi dels temps i els ordres que s’aniran
establint entre els poders divins i les dues següents les joguines de Zeus,
tant humanes com divines enunciant en cada capítol de qui parlarà.
Us
recomano que tingueu en compte l’apèndix, l’epíleg i l’índex analític, tres
punts afegits que us ajudaran a fer aquest viatge en el temps.
M’estic
quedant amb moltes ganes d’explicar-vos moltes coses, petits detalls que
semblen no tenir importància però que esdevenen cabdals pel desenvolupament del
futur.
Ara llibres ens fa un regal, ens convida a somiar
amb un món on tot és viu i alhora tot és passat, una confluència, un conte, una
historia que cal entendre per descobrir molts secrets del nostre passat i
futur.
No
el deixeu escapar, és divertit, ràpid, àgil, irònic, didàctic sense ser
alliçonador, complex i entenedor a parts iguals, un món que ha quedat tancat
dins d’una bombolla que podreu contemplar gràcies al seu detall.
Una
obra impecable, imprescindible pels amants del passat, per aquells que estan
cansats de llegir sempre el mateix.
«La mitologia grega no té absolutament res d’intel·lectual o
acadèmic: és addictiva, entretinguda, accessible i sorprenentment humana.»
