Per Àngela
Sánchez Vicente
Foc latent és la novel·la d’una ciutat i
uns personatges que bateguen al ritme que els marca el seu convuls context
històric.
Gràcies a Angle,
podem gaudir de la trepidant novel·la històrica sorgida de la ploma inquieta de
Lluïsa Forrellad, de la qual també
podeu gaudir títols com “Sempre en capella”, “Retorn amarg”, El primer assalt”
i “L’olor del mal” en aquesta editorial.
Una història on el marc polític, econòmic i social previ
a la Setmana Tràgica de Barcelona i el període en si en són el teló de fons.
Narrat amb una precisió excel·lent fa que la lectura sigui extremadament
realista i una bona eina didàctica de suport per als qui volen comprendre el
com, el perquè i les conseqüències de tan violent període històric.
Amb en Pol Caselles com a protagonista, veiem un retrat
de la societat catalana i el seu propi lloc en ella com a contraposició, ell és
orfe i fet a si mateix, un noi que ha crescut a base de caure i aixecar-se i
suportar les bufetades del destí.
Ell, amb l’ajut dels personatges corals ens narra les
seves vivències personals afectades com les de qualsevol noi de la seva època
pels esdeveniments.
Una història sobre una època fosca a Barcelona retratada
amb veracitat i sang, però mai caient en un abús d’escenes violentes ni massa
sangoneres. Una mica n’hi ha, però en la justa mida.
Crec que és tot un honor passejar per les planes
d’aquesta obra, l’autora Sabadellenca ens ofereix un retrat extret segurament
de la seva joventut, un testimoni visual que ens ajuda a conformar una visió
total de la ciutat bombardejada.
M’ha fet molta il·lusió que en una època on el prestigi
dels llibres recau en falses portades, en best-sellers comercials i autors amb
un nom internacional poder gaudir de cada mot que la Lluïsa ens ofereix, una
dona nascuda al 1927 però que sap combinar a la perfecció el marc històric amb
unes histories personals molt atemporals, tant es podien donar en aquells
moments com a l’actualitat.
Ha estat un plaer llegir aquest llibre i crec que no serà
la darrera vegada que ho faci doncs és com escoltar a la meva àvia parlant d’un
espai conegut i proper però en un marc completament oposat.
La reflexió sobre com la violència va marcar i truncar
milers de vides és inevitable en el decurs d’aquestes planes.
Una lectura molt agraïda doncs el lèxic és proper,
acurat, buscat minuciosament per donar-li el toc necessari.
A mi m’ha despertat el sentiment de melancolia d’un temps
que haguera pogut ser molt bo per Catalunya però que es va truncar, tot just
despertàvem del catalanisme i els centres de cultura en el moment en que els
anarquistes van venir a fer de les seves.
Una autora que no ens podem permetre el luxe d’oblidar
doncs ella amb cada novel·la li guanya una batalla a l’oblit i ens obre els
ulls als joves de les peripècies que van haver de fer per arribar al dia
d’avui.
