Després
de llegir la contraportada de I, de
sobte, el paradís m’ha sobtat la seva portada, m’ha portat a reflexionar
sobre el que estava veient, o millor dit a intentar comprendre l’acció en sí.
He volgut copsar la idea un cop llegida la novel·la de Núria Perpinyà per treure’n l’entrellat. La protagonista fa una
fotografia del món exterior i rea amb el mòbil? Quin és el motiu per fer etern
el moment d’un únic instant?
Editorial Comanegra ens presenta una novel·la que ens
parlarà de les addiccions degudes a l’abús d’internet com els enganxats a
Youtube, als xats, als videojocs i a la vida irreal en xarxa, també l’anorèxia
nerviosa, el sexe...
Ens
trobarem a la Vall de Tammarians (per aquells que coneixeu l’autora
reconeixereu la Vall que en part protagonitza i envolcalla la seva novel·la “Al
vertigen”) hi ha la Clínica Lúbol on addictes de diverses edats i professions
conviuen en mig de la natura per superar una vida que gira en torn de quelcom
que els acaba controlant a ells.
La
necessitat d’una desintoxicació als afectes aliens que els han acabat
condicionant i canviant els ha portat a donar el pas de canviar.
En
aquest cas cal puntualitzar que l’autora no demonitza les xarxes i el seu ús,
també en puntualitza les seves coses bones com la globalitat, el fet que a dins
del sistema tots som iguals i la connexió positiva que es pot establir entre
els usuaris. Però com en tot els excessos piquen.
La
trama està presentada en la veu de dues protagonistes, la Doctora Neuska qui
ens presentarà als diversos pacients i com intenta ajudar-los amb diverses
teràpies i l’Índia, la amiga virtual de la Elexa, una jove hikikomori,
anorèxica i que només escolta música clàssica.
Realment
m’ha sorprès la narració, un acostuma a pensar que si parlem d’un tema com un
centre de desintoxicació tot serà molt dramàtic i traumàtic però l’autora li
dona una volta de cargol i tot presentar-nos realitats dures i reals li dona un
punt vital, una guspira d’ironia, rebel·lia, un to metafòric i filosofic que
conjuga a la perfecció.
Crea
uns personatges magistrals a qui el lector creurà i voldrà ajudar encara que en
certs moments ells mateixos es rebel·len contra el sistema. Coneixereu en
Carles, el fisioterapeuta, en Fusquero, un pacient twitaire que en xarxa és
ella i no ell a qui a més a més se li
afegeix la ludopatia i en Gari Pifarré, un Conseller de la Generalitat, ansiós
i estressat amb les xarxes.
És
realment brillant com intercala twitts de diversos personatges virtuals donant
uns punts de visió molt actuals tant en format com en mentalitat, alleugeren la
trama i conviden a pensar que hauríem dit nosaltres.
Una
lectura que se m’ha fet curta però amb una profunditat fosca que cal anar
il·luminant pas a pas.
Si
us passeu el dia enganxats a l’ordinador, si creieu que Twitter és Déu i que fugir
és la solució, aquesta és la vostra novel·la, llegiu en paper.
