Avui
estic molt contenta de poder presentar-vos la darrera novel·la d’una gran
escriptora i d’una gran persona. Maria
Carme Roca és un nom propi dins de la meva biblioteca personal, és un dels
asos que mai fallen ni deceben, ja sigui amb un conte infantil, una novel·la
juvenil o amb la novel·la que avui us presento i que la consagra com una
brillant escriptora de novel·la històrica.
A Bàrcino segueix l’estela de la seva novel·la
“Bàrcino” que fou publicada fa deu anys. Aquesta historia no pretén ser una
continuació sinó que se’ns presenta com una obra independent encara que alguns
dels seus personatges repeteixen protagonisme, tenen una relació directa però
amb molta mà esquerra l’autora ens ho presenta d’una manera que no cal haver
llegit una per gaudir de l’altra. (Personalment jo us recomano llegir “Bàrcino”
i ja de pas tota la seva bibliografia, no quedareu gens decebuts)
Tal
i com se’ns presenta a la portada veiem una jove, la nostra protagonista, la
Minícia, i una clara descripció d’ella “Una dona
singular. Un passat ocult. Un enemic implacable”.
Ens
situarem a la meitat del segle II, en el Regnat de Marc Aureli quan la Minícia serà
rebutjada pel seu pare Luci Minici Natal Quadroni Ver, governador de l’Àfrica
proconsular, degut a una relació que aqueta va tenir amb Teseu, enemic del seu
pare i de qui va tenir un fill. És va casar amb Cneu qui va rebutjar el nen i
va fer que ella se’n desfés entregant-lo a un esclau.
A
part d’aquesta relació amb el seu pare i el seu marit, també serà important la
relació que s’estableix entre ella i els esclaus de casa seva com l’ Erasmius ,
mostrant així la vida del nobles i del menys afavorits.
Però
una de les relacions més interesants és l’amistat de Minícia amb Marc Aureli i
la seva esposa Faustina, fet que afegeix pensaments i confidències del regent a
la novel·la mostrant el gran treball de documentació que s’amaga al darrera.
Fins
aquí tot bé, però el punt discordant és que Minícia rep cada any, el dia del
naixement del fill que creu mort, un regal, això l’amoïna i a portarà a
descobrir qui li vol mal.
La
prosa de l’autora és pulcra, acurada, detallada, les seves descripcions et fan
caminar pel terra empedrat de Bàrcino, els salts temporals en la narració no
creen cap mena de discontinuïtat i les anotacions a peu de pàgina són tot un
regal.
Que
més us puc dir sense caure al parany d’explicar-vos tota la història i el seu
desenllaç, a cada nova novel·la que ens presenta més m’enamoro de la seva
prosa, “A punt d’estrena” va ser el detonant de la meva incondicionalitat, també m’agradaria
destacar títols com: “L’enigma Colom”, “Katàlepsis”, “A punt d’estrena” o “El far” són imprescindibles per a tota biblioteca personal.
Columna ens presenta una de les joies
d’aquest Sant Jordi, un èxit assegurat per qualitat.
Aquí
us deixo les seves primeres planes.
