QUI ENTERRA EL PASSAT CONDEMNA EL SEU FUTUR.
Avui tornem al noir de la bella Itàlia de la mà de la Donna Leon, mare literària del gran Comissari Brunetti a qui acompanyarem en el seu cas número 32, cosa que es diu molt ràpid però que ens demostra la grandesa de la seva imaginació i de la seva gran capacitat per atrapar al lector cas rere cas i no només seguint el fil argumenta del noir sinó que també en les relacions personals dels protagonistes que títol rere títol van evolucionant.
Colliràs tempestes que ens presenta Edicions 62 ve marcada per una portada fosca, amb molts núvols negres i poques clarianes, la vella Venècia al fons, senyorial domina l’espai mentre acomiada una barca amb un sol ocupant que vesteix tot de negre, on son els colors d’aquesta portada?
Doncs bé, tot començarà durant la desfilada de l’orgull gai, un subordinat de Brunetti és detingut per agredir un contramanifestant. Tot i que l’agent minimitza els fets, els cops i els morats són ben visibles i parlen d’excessiva violència policial.
Però l’atenció del comissari aviat es dirigeix cap a un assumpte encara més fosc, ja que en un canal ha aparegut el cadàver d’un immigrant. A la butxaca de la víctima troben un fragment d’os humà, un cas que amaga un altre cas.
El comissari es veu obligat a investigar l’assumpte, que el condueix fins al jardí d’un antic palazzo venecià propietat d’un catedràtic d’història medieval. A la caseta del jardiner s’hi troben diverses fotografies i eslògans de l’esquerra revolucionària italiana de finals dels anys setanta i vuitanta.
Guido Brunetti acara les llums i les ombres de les lluites anticapitalistes i el turisme de masses i les seves conseqüències.
Una novel·la que toca temes de molta actualitat, cosa que apropa al lector a la trama i no el deixa navegar sense guia pels canals de Venècia.
