Quan llegeixo una
novel·la i em sento propera al seu autor un dels aspectes que més em fan posar
la pell de gallina és com plasmar el que realment m’ha semblat la historia,
intentar que quedi bonic i atractiu pel lector, però avui, davant la nova
promesa en ferm dins el gènere negre català, Margarida Aritzeta no penso posar floritures ni donar-hi gaires
voltes. Els fils de l’aranya parla
per si mateixa, no necessita moltes paraules que de vegades no diuen res, amb
poques es pot descriure la nova versió i estil canalla de l’autora.
M’ha sorprès com
l’autora evoluciona dins el gènere, ja no pot dir que sigui novell, podreu
descobrir com domina la trama, els aspectes més tècnics d’una investigació,
sembla que la seva sang sigui tinta negra que s’escampa per les planes marcant
un tempo acompassat i que va dibuixant una teranyina de successos que es
mostren en una apassionant historia fosca.
Personalment,
m’agrada molt com l’autora juga amb referencies literàries, musicals,
artístiques i fa petites picades d’ull en clau d’homenatge, aquest aspecte el
considero molt interessant ja que convida al lector a obrir el món fora de la
novel·la, jo m’he trobat buscant més d’una cançó o recordant algun llibre que
ja tenia oblidat. Un recurs poc utilitzat i que dóna vida sensorial a la
novel·la.
Els personatges
estan molt ben construïts, són sòlids i al mostrar diversos angles de les seves
vides creen un efecte de realitat i proximitat que el lector agraeix. De la
mateixa manera que el marc geogràfic i temporal sigui proper al nostre facilita
que entrem a la trama amb més força i ganes de descobrir els entrellats i
seguirem les pistes que l’autora ha amagat entre les seves planes.
Aquesta novel·la
pren com a punt de referencia el cas Pegasus que fa un parell d’anys va
sacsejar l’opinió pública sobre una estafa de xecs bancaris, a partir d’aquesta
idea neix una historia fictícia amb la intenció de sacsejar suborns, contraban
i corrupció.
Si parlem de la
inspectora Mina Fuster retrocedirem al breu relat que vàrem llegir al recull
“Elles també maten” i posteriorment a “L’amant xinés”, avui ens retrobarem amb
ella d’una manera més consolidada, un personatge que ha anat creixent
exponencialment i que ens mostra tant la seva vesant professional com la
personal.
Ens retrobarem amb
el cas de Barcelona World, però no serà l’únic punt a investigar, us ben
asseguro que la inspectora Fuster tindrà molta feina a fer.
La historia ens
presenta a en Cordèlio, un pobre estafador a qui la vida l’ha ben estafat, el
seu soci l’ha deixat a l’estacada i la seva dona, la Tina, li planta les
maletes a la porta, sense un ral a la butxaca amenaça amb xerrar tot el que sap
a canvi de calers, però això només té una resposta, la única manera de fer
callar algú que fa xantatge és el son etern.
Un cos apareix
durant una partida d’AirSoft, serà ell? La feina per la Inspectora i els seus
col·laboradors no fa res més que començar. Espero que estigueu preparats per
caure a la seva teranyina de llum i ombres.
Una sèrie que té
una continuïtat assegurada gràcies a l’aposta de Llibres del Delicte i a
l’ull crític perfecte d’en Marc Moreno,
fet que a la meva modesta manera de veure el món editorial és una aposta segura
en qualitat narrativa i arguments negres que atrapen al lector convidant-lo a
descobrir qui s’amaga rere els crims més perversos.
