Sylvain Prudhomme és un reconegut escriptor francès i entre les seves obres destaquen "Là, avait dit Bahi", "Les Grands" i "Légende".
No tinc mai la inèrcia de començar pel final però després de la seva lectura m’ha convidat a la reflexió: “Tenim la vida que volem? Les decisions que anem prenent al llarg dels anys van dibuixant una vida concreta. Tot no és compatible, cada opció comporta guanys i pèrdues, sempre hem de triar”.
Una veritat d’aquelles que no podem negar, sempre he sentit a dir que la vida és un camí i que quan triem una opció en destriem una d’altre, ja sigui en petites dacions o en decisions més importants. No podem dir blanc i alhora negre.
Aquesta historia ens presenta a tres personatges, un triangle on l’amor serè, madur i obert donarà canvis a les seves vides.
En Sacha és un escriptor de quaranta anys sense lligams però marcat per la rutina i l’estabilitat, les seves decisions l’han dut per aquest camí, un camí en el que es retrobarà amb un vell amic, l’autoestopista, qui s’ha casat i te un fill però que necessita de tant en tant tornar a la carretera, fer autoestop i sentir-se lliure.
La Marie és la veu femenina, la dona de l’autoestopista (e qui no coneixerem el nom), qui es queda a casa fent traduccions i cuidant el seu fill Agustín mentre el seu marit viatja.
El personatge de autoestopista és la dualitat personificada, sent el deure vers la família però alhora sent el desig de ser lliure com abans, de conèixer lloc i gent nova, de sentir la pujada d’adrenalina al pujar a un cotxe diferent, encara que manté el lligam amb la família enviant postals i amb el camí fent fotografies als conductors i tenint els seus emails.
S’establirà una relació diferent i que anirà evolucionant entre el Sacha i la família del seu amic, mentre aquest cada cop s’allunya més.
Tots dos van recórrer el mateix camí fent autoestop però han acabat en punts diferents de a seva vida.
La prosa del autor és delicada i el tempo no és ni ràpid ni lent, és sostingut i els seus personatges tenen personalitats molt diferents i a mi personalment m’ha costat empatitzar amb l’autoestopista i la seva poca conformitat a viure la vida que ha triat, en el fons és egoista de si mateix sense pensar amb la família que ha creat.
Una novel·la que us recomano com a descobriment i com una metàfora més enllà de la vida en si mateixa.
