Avui us
presentem la novel·la d’en Joan-Lluís
Lluís mereixedora del Premi Sant
Jordi 2017.
A la seva
bibliografia ja hi havia títols rellevants i premiats com “El dia de l’ós”,
“Aiguafang”, “Les cròniques del Déu
coix” i “El
navegant”. A més ha escrit l’assaig pamfletari “Conversa amb el meu gos sobrer
França i els francesos” i el joc literari Xocolata desfeta.
Si seguim la
seva trajectòria sabem que tenim entre mans una joia que cal desgranar i saber
interpretar per tal d’extreure’n tot el suc.
A Jo sóc aquell que va matar Franco ens
presenta a l’Agustí Vilamat, un modest Solsoní que tot i ser quietet i tranquil
sempre la acaba pifiant. La seva vida contemplativa el porten a descobrir el
seu gust per la llengua i la literatura i acabarà arribant a Barcelona per fer
de corrector lingüístic.
Bromes del
destí fan que en la seva plenitud laboral esclati la Guerra Civil i la
postguerra amb tot el que va comportar per la societat catalana.
Fins aquí la
historia manté un ritme fidel amb el que va passar a la historia real de
Catalunya, Espanya i el món però integra un anacronisme molt significatiu que
marca el futur de l’Agustí i tots els que l’envolten.
Franco
cedeix davant Hitler i s’encarrila cap a la Segona Guerra Mundial.
Marxarà
cames ajudeu-me cap a Argelers però tot i salvar-se perdrà una part fonamental
de la seva vida que ara mateix no us desvetllarem.
El nostre
lletraferit, ferit on més li cou, donarà una passa endavant i es converteix en
l’artífex d’un fet històric que canvia la historia.
Una novel·la
que no deixa indiferent, estudiada i documentada que gràcies a labutxaca podem gaudir i estudiar.
I si la
historia hagués estat així? On seriem ara? Han canviat tant els temps o seguim
en punt mort?
Només si la
llegiu podreu donar resposta aquestes preguntes alhora que aprendreu a valorar
aquest premi i us documentareu sobre possibles variants de la historia.
Extremadament
innovadora, àgil, fresca i en el moment just.
Animeu-vos i
acompanyeu a l’Agustí en aquesta historia!
