Per Àngela Sánchez Vicente
Avui us vull
parlar del meu gran amor literari, el meu autor de capçalera al que vaig a
parar una i un altre vegada aprenent sempre alguna cosa nova.
El meu amor literari és sense cap mena de dubte el
grandíssim i celebrat William Shakespeare.
Un autor que s'acostuma a estudiar i al que el que els joves potser no prestem l'atenció
suficient per extreure TOT allò que ens vol explicar i transmetre.
Dilemes, debats interns, amors apassionats, venjances,
culpa, gelosia, ràbia, enveja... És un tresor de la literatura.
Aquest autor especialment va saber retratar com ningú més
la naturalesa de l’Ésser Humà i ens va saber dibuixar tal com som: subjectes dividits i
contradictoris.
Vivim a la frontera del deure i el desig.
En l'antiguitat el destí semblava estar escrit pels Déus
però amb el temps; el Renaixement i el Desenvolupament de les Ciències, l’home es
va qüestionar l'existència de Déu davant el seu destí i el seu camí i es va
començar a preguntar si era ell mateix el responsable de la seva tragèdia i
comèdia o de la seva dita i desdita.
Els personatges bojos d'amor i torturats eren el seu fort.
Situacions límits en les quals podem veure els sentiments purs. Aquells que ens
poden portar cap a un final feliç o aquells sentiments malaltissos que ens
poden provocar la nostra pròpia tragèdia.
Gràcies a la traducció de Salvador Oliva, podem gaudir del seu poema més prestigiós,
l’aclamat Venus i Adonis per primer
cop en català.
Amb una sonoritat que posa la pell de gallina ens mostra
la gran tasca de traducció que va molt més enllà de traduir paraules sinó de
donar sentit, musicalitat, ritme i mostrar les emocions que l’autor volia
transmetre en l’original.
Pels que l’hem gaudit en anglès és brillant i d’admirar
una feina tant ben feta.
De la mà d’Ara
llibres coneixerem a Venus i Adonis i el seu enamorament a l’hora que ens
expliquen en un primer moment tot allò que necessitem per fer-nos a la idea de
tota la feina que s’ha fet per ser el màxim de respectuosos amb l’original i
contextualitzar-lo tant a l’època de Shakespeare com a l’actualitat.
Si fa uns dies m’haguessin preguntat pel meu “top 3” de
l’autor us hagués dit sense cap mena de dubte que El Rei Lear s’enduia el podi
i la segona i tercera plaça estaven disputades entre Hamlet i Romeu i Julieta;
si sóc de tragèdies! Però avui aquest “top 3” per mi ha canviat; El Rei Lear és
sagrat i el meu preferit però puja al segon lloc aquest poema i ja en una
tercera plaça deixem a Romeu i Julieta per la seva bellesa i a més per tot el
que significa al món de la literatura.
Si sou uns enamorats dels clàssics i d’aquest autor no el
podeu deixar escapar!