Avui
us proposo una lectura engrescadora per als joves i no tan joves de casa, La primera onada signada per Mariló Àlvarez Sanchis és una novel·la
de ficció, engrescadora, dinàmica, plena de tristesa i alhora d’esperança.
La
Terra ha sobreviscut a la Gran Guerra però res torna a ser com era, els seus
ciutadans viuen en una societat formada per estaments on els més afortunats
viuen a la ciutat i els altres en barris pobres i més perifèrics.
Podrem
distingir-los pel color de la roba ja que el Govern proposa un color per a cada
any i els més rics van a la moda i els altres hereten la roba de segona i
tercera mà.
Segons
el Govern la única solució és el projecte Èxode, una colònia a la Lluna on els
joves hi ha d’anar a preparar-ho tot per la gran evacuació. Així és com
coneixerem a l’Alice a qui acompanyarem en aquest Èxode amb l’esperança de
poder millorar la situació per que algun dia els seus pares hi puguin anar.
Allà
farà amics, la Dana, en Min, la Dèlia i en Brad, junts intenten sobreviure a
les proves que els imposen per destacar-los en un equip de treball i casualitat
o no, són separats en diferents grups marcats de nou pel color de la roba.
Alice coincideix amb en Gad, un noi dels privilegiats que no és el que sembla i
que amb esforç i tenacitat es guanyarà el cor dels lectors.
Un
dels punt que més m’ha agradat de la novel·la és la relació entre els nois i
com tot i ser diferents entre ells descobreixen una trama que girarà en la
conspiració i la realitat que s’amaga rere l’expedició de l’Èxode.
Amb
una prosa fluida i molt dinàmica, l’autora convenç als més escèptics i troba el
contrast perfecte entre la ficció i el sentiment de pertinença dins d’un grup,
converteix al lector en un més de la colla, un jove que vol sobreviure i alhora
salvar als que més estima.
És
una novel·la curta en la que s’amaga un ampli nou món, un govern enverinat
capaç de qualsevol cosa i uns joves que lluitaran amb dents i ungles per
l’esperança que els volen robar.
Tot
i que està escrita en valencià trobo tot un encert que Bromera ho hagi respectat i no traduït al català estàndard ja que
aporta a la pròpia lectura una nova riquesa cultural i al girar les dues
primeres planes ja ni ens adonem d’aquest detall.
M’ha
sorprès molt gratament i vull agrair-li a la seva autora que me’l fes arribar
dedicat i li dono tota la raó, aquesta novel·la inspira a lluitar per un món
millor.
Si
us va agradar la saga Divergent o Els jocs de la fam, aquesta és la vostra
novel·la, potent i imprescindible. Tot un encert.
