Per Àngela Sánchez Vicente
Avui
l’Editorial Les hores ens presenta
una darrera novel·la que us deixarà bocabadats i amb un regust de boca de bons
records i molt art.
Com
sempre rere les seves portades monocromàtiques destaca el títol i l’autor que
al cap i a la fi és el realment important de l’obra. És difícil jutjar a
aquesta editorial per les portades doncs ens conviden a obrir-los, a llegir i a
que els propis autors se’ns presentin a través de les seves històries. Un
criteri perfecte per tal d’acostar-nos grans obres premiades d’Europa i
l’estranger.
A
l’obra El museu de l’amor modern coneixerem
al nostre protagonista Arky Levin, un jove compositor en plena crisi creativa.
Serà
a conseqüència de la separació inesperada de la seva dona? Serà el seu cor ferit
el que li impedeix crear?
Un
dia, conduit per l’atzar es planta a una exposició d’art, una performance que
veu a Museu d’Art Modern de Nova York el travessa. Inspirada en l’obra de Marina Abramović sent que és un pas
endavant, una finestra amb un nou horitzó però que ha de reveure.
Hi
va un dia, i al dia següent, i l’altre.... Així durant el setanta-cinc dies que
dura l’exposició.
Ell
mateix no pot creure mentre enfila el carrer que el duu al museu com ell va
canviant en el seu interior i com va curant les seves ferides dia rere dia.
Alguna cosa terapèutica té aquesta obra que l’encisa i l’enamora.
L’admiració
i la inquietud el fan estar sota una tempesta d’emocions sense paraigües i a
mesura que es va secant va reconeixent bocins de la seva vida que havia
descuidat per complert. Podem dir que a través de l’art s’ha recomposat.
A
través de petites trobades i xerrades amb altres visitants del museu descobreix
allò que l’allunya de la felicitat i del autèntic jo.
L’obra
de Heather Rose és sensible, curosa,
detallista i un xic àcida que combinada amb la personalitat de l’Arky ens
convida a la reflexió i a l’autoconeixement.
Sempre
anem a la recerca d’algú però no ens coneixem prou a nosaltres mateixos i ens
entossudim a cercar la felicitat al costat d’algú ignorant que la llavor de la
felicitat resideix dins nostre.
Gràcies
a la traducció de Carme Geronès i al
pròleg de Susanna Portell podem
gaudir d’aquesta gran obra.
Crec
que és una cita ineludible pels amants de les bones lletres, pels amants de
l’art i tots aquells que gaudeixen amb els protagonistes amb una psicologia
molt treballada.
Voleu
conèixer a l’Arky? Us asseguro que no us en penedireu!
Ell
i la gran Marina Abramović ja tenen
la cadira preparada.
