divendres, 21 de setembre de 2018

Una heredera con muy malas pulgas


Después de leer “Mi perfecto sapo azul” me enamoré de la portada de Una heredera con muy malas pulgas. Una portada que juega con un color rosáceo y el azul oscuro mostrando una mujer altiva, que parece más que esta desfilando que paseando al perro sobre unos stilettos de vértigo.

Y si le añadimos que nuestro personaje masculino es hermano de “doña perfecta” de su novela anterior, ya está la historia vendida.

Silvia García Ruiz nos presenta a Victoria, una joven abogada que inicia su carrera y en la que se siente frustrada y no muy bien valorada dado que su apellido pesa más que sus logros.

Ser una Wilford es un lastre, eso sin olvidar la convivencia con su tía Mildred y Henry, el protegido de su tía, aunque la revelación de quien es realmente es sublime.

Victoria quiere alejarse de esa cas y la última condición para lograrlo es aceptar la petición de su tía de comprarle una casa a Henry en Whiterlande, un pequeño pueblo donde todos se conocen y los cotilleos corren más que la pólvora.

Por causas del destino Victoria deberá “convivir” durante tres meses con Dan Lowell, el veterinario cañón del pueblo, y realmente lo suyo es odio a primera vista, son como dos imanes que se repelen continuamente.

La autora al principio de la novela nos habla de la infancia de los dos, hecho que nos lleva a comprenderlos un poco mejor. 

Dan se prometió tres cosas, ser veterinario, no se casaría con alguien de carácter fuerte como su madre y jamás se enamoraría.

Victoria se siente inferior, le han roto el corazón y no piensa caer de nuevo en la trampa del amor.

El dilema ya está servido, ninguno quiere enamorarse pero se enamoran y aunque lo nieguen y pongan todos los impedimentos, el destino es el destino, aunque el camino no será fácil.

Booket nos presenta una historia romántica, con toques psicológicos en sus personajes, con sus momentos picantes y mucha ironía. Una trama bien hilvanada, rica en diálogos y situaciones caóticas. Eso sin olvidar a un personaje que no habla pero dice mucho, el perro.

Me ha gustado como juega con los roles y exagera algunas personalidades, es ágil, atrapa al lector y al terminarla tienes una sonrisa en la cara.

La cuestión es ¿Podrá el amor más que el dinero?


dijous, 20 de setembre de 2018

No deixis mai de mirar al cel


Per Àngela Sánchez Vicente


Sota el títol No deixis mai de mirar al cel trobem una novel·la que ens traurà la son, que ens farà pensar com a autèntics detectius i que és un gran tribut als grans autors del gènere negre per la gran qualitat narrativa del seu autor.

És molt difícil avui en dia trobar una bona novel·la negre i no és perquè no n’hi hagin sinó per la constant que impera d’autors del nord d’Europa o dels grans noms de best sellers americans.

Molts cops aquestes novel·les que tan ràpidament es fan fenomen de vendes acaben sent totes iguals o tallades pel mateix patró doncs compleixen els requisits que la societat lectora demana.

Això no passa amb la ploma d’en Miquel Esteve, ell des de l’amor a la literatura i als grans autors que han marcat el gènere ens ofereix una novel·la que fuig dels clixés i que s’emmarca en el classicisme passat pel sedàs de la qualitat.

A l’albada, un treballador de la municipalitat troba el cadàver d’una dona jove asseguda a la plaça d’Adrià, amb les mans entre les cames i amb un paperot a la boca que resa “No deixis mai de mirar el cel”. 

L’Adolf, un inspector dels Mossos d’Esquadra ben particular enseguida ho lliga amb la targeta que ella duia a sobre d’una agència matrimonial però... Està en lo cert? Serà un cas ràpid i fàcil de resoldre o li complicaran la vida?

Aquest jove Mosso té el somni d’atrapar a un assassí o fer alguna proesa per tal que el seu nom destaqui en el cos, ell no és un Mosso més, ell vol deixar un llegat i tenir un reconeixement per a la seva tasca.

Ajudat de l’Ester aniran descobrint els paranys d’aquest cas i apropant-se cada cop més al responsable d’aquest fatídic succés.

Aquesta obra té a favor la contextualització a la ciutat de Barcelona i uns protagonistes que tenen una ment crítica molt desenvolupada.

Aconseguirà aquest jove trobar a l’assassí de l’Imma?

Només llegint aquesta aposta que ens ofereix Columna ho podreu descobrir!

És una obra molt complerta i punyent amb la societat actua: la manera de relacionar-nos, les noves tecnologies, els valors que imperen... és realment una joia!

Reflexió, passió, virtut! 

És una novel·la negra trepidant amb l’acció ràpida i molt ben teixida! Us enganxarà des de les primeres planes. Aquí us deixem un breu tast!

dimecres, 19 de setembre de 2018

Salabror


Per Àngela Sánchez Vicente


Tenim entre mans una obra excepcional i que ens farà reflexionar sobre la vida i sobre l’ésser humà.

Us parlem de Salabror, l’obra de l’Agustí Clua mereixedora del I Premi Sant Boi de LLuçanès de novel·la breu 2017.

En aquesta obra coneixerem en Joan i crec que si us passa com a  mi us hi fareu amics i confidents. Ell adora la mar, la mar i la seva salabror, la salabror i l’olor dels records.

És una obra silenciosa, que roman a l’estanteria a l’espera de que unes mans la vulguin descobrir i de sobte l’obres i t’atrapa. És una obra profunda, reflexiva, escrita seguint els paràmetres de la gran literatura però sense masses pretensions.

Una novel·la escrita des de l’humiliat que es clava al cor dels seus lectors i acarona l’anima dels mateixos.

En Joan vol acabar el seus dies nedant mar endins però el destí té altres plans per ell quan se li presenta una salvació.

De què fugim quan fugim? Què podem considerar un port segur? Quin és el motor que veritablement ens mou?

Totes aquestes preguntes sobre l’home es donen cita en aquesta obra de la veu del Joan.

Ell defuig de l’amor però a l’illa troba un sentiment que no pot negar. 

És com si a cada braçada que ha anat donant s’hagués deslliurat de vells clixés i prejudicis i hagués anat carregant piles cap al coratge i la valentia. 

El mar l’ha canviat, sempre l’ha canviat... Des de fóra admirava la seva calma, el seu vaivé de les onades però ara que hi és a dins admira cada alè.

De la mà de Cossetània Edicions podem gaudir d’una obra en la que descobrim un viatge cap a un mateix i a la coneixença de la pròpia essència. Un viatge cap a un destí canviant.

Què l’espera? Com canviarà la seva vida? Què passarà amb el Joan?

Us convidem a que el descobriu, que el desgraneu i reflexioneu i ho descobriu per vosaltres mateixos.

És com un gran tribut a grans obres, per un moment m’ha fet venir al cap el viatge de Dante als inferns i el seu ressorgir i en altres fragments he pogut tocar la tragèdia més Shakespiriana.

No la deixeu escapar, és una obra breu, sublim, delicada, profunda i majúscula.

Podem dir que té tants matisos que gairebé és infinita i eterna com el mar del Joan.



dimarts, 18 de setembre de 2018

La maleta de Ana


Por Ángela Sánchez Vicente


Es increíble como una buena novela histórica puede cambiar la manera en la que percibes el mundo y valorar aquellas pequeñas cosas que te demuestran la grandeza del ser humano.

Si, esta es una de mis reflexiones al cerrar el libro La maleta de Ana.

Es una obra de Celia Santos en la que conoceremos el destino de las mujeres españolas de los años sesenta y setenta que emigraron hacia Alemania como gatarbeiter o trabajadoras invitadas.

Ana es una de ellas, una mujer que con su maleta de cartón llena de recuerdos e ilusiones marcha hacia lo desconocido con un sudor frio en las manos. 

Eran heroínas anónimas que no han pasado a la historia pero a las que esta autora ha querido dar voz y homenajear su valor a través de esta novela.

La base de esta obra es la gran tarea de documentación sobre el periodo histórico con el fin de plantearnos un marco lo más fidedigno posible para ayudarnos a empatizar con estas jóvenes muchachas.

Esto junto al estudio de las condiciones en que trabajaban estas mujeres y a lo que se enfrentaban día a día en la fábrica de Colonia hacen de esta obra una gran novela a tener en cuenta.

Unas mujeres valientes, poderosas que iniciaron el camino de la revolución feminista sin saberlo.

Si nos centramos en Ana nos será muy fácil sentirnos cercanos a ella, casi como sus confesores, ya que la autora la ha dotado de una gran sensibilidad y una gran evolución psicológica a lo largo de la novela.

Ella luchará con sus compañeras de ruta que son casi como sus hermanas por la dignidad y la igualdad social pero no deja de ser joven y tendrá en el corazón un latido especial.

La historia mundial la marcan pequeñas historias personales que marcaron la diferencia y una de ellas puede ser Ana.

¿Logrará defender sus derechos? ¿Logrará el amor de su amado? ¿Volverá a España?

Dicen que en una maleta lo primero que metemos son los problemas, nuestra esencia, nuestros recuerdos… ¿Cómo se va modificando la maleta de Ana a lo largo de este periplo?

De la mano de Ediciones B tenéis una gran obra imperdible para este incipiente otoño.
No os perdáis la oportunidad de desgranarla y conocer a Ana.

Ella os espera en las librerías.