diumenge, 24 de juny de 2018

After


L’efecte AFTER ha arribat amb força i amb ganes de quedar-se entre el púbic més jove i no tant jove.

AFTER és una novel·la on s’inclou una novetat fins ara poc o gairebé inaudita en el món de les lletres, una lectura 360º. Si us descarregueu la seva aplicació gratuïta, la novel·la us regalarà fotos, vídeos, pistes d’àudio i altres sorpreses que fan gaudir d’una manera nova l’experiència de descobrir una historia entre planes de paper.

Una historia que enganxa, que atrapa, que sedueix i que queda tatuada sota la pell, on dos personatges tan diferents com la nit i el dia però tan imprescindibles que l’un sense l’altre no es complementen.

labutxaca ens ofereix aquestes sèrie d’Anna Todd, una historia d’amor i desamor, de perdó i de confessió, de superació i de lluita constant.

En la primera entrega d’aquest fenomen wattpad l’autora ens situa en la vida del joves universitaris americans, amb les residencies d’estudiants i les fraternitats, en les festes esbojarrades i en les biblioteques més silencioses, en el descobriment dècada un dels personatges i en la seva evolució lluny de casa i en les amistats perilloses que es poden arribar a trobar.

La Tessa és una bona noia, ingènua, educada, bona estudiant, molt curosa i planificadora que arriba a la universitat amb el somni de poder entrar al món editorial un cop es graduí, s’instal·la a la residencia d’estudiants amb una companya d’habitació, la Steph, una noia totalment diferent a ella, tatuada, una mica fresca però que en el fons té bon cor.

La Steph té una colla d’amics i entre ells hi ha en Hardin, un noi ple de tatuatges, que vesteix de negre i que només veure’l fa por, però la Tessa es sent atreta per ell, però no pretén res ja que té xicot, un sòmines anomenat Noah.

En Hardin aconsegueix treure el pitjor de la Tessa, la fa enrabiar, li fa la guitza i la molesta, però ja diuen que de l’amor a l’odi hi ha un pas, doncs sembla ser que a l’inrevés també.

Poden dues persones tan diferents estimar-se?, Poden aconseguir equilibrar els seus mons de manera que flueixi una relació seriosa entre ells?...

La veritat és que per descobrir-ho haureu de llegir la sèrie, ja que quan acabeu amb el primer llibre més val que tingueu el següent a mà, ja que l’autora deixa al lector amb l’ai al cor i amb ganes de donar algun calbot a més d’un personatge, bé, a gairebé tots.

Per a tots aquells que penseu que és tracta d’una novel·la més juvenil romàntica crec que s’ha de puntualitzar que també es tracten temes com les relacions familiars, les amistats, la lleialtat i una mica de critica social a l’estereotip de universitaris borratxos i catxondos americans.

Una novel·la que es llegeix amb facilitat, els capítols semblen que es persegueixin, ja que el tempo és força agosarat, quan et decideixes deixar-lo a l’acabar el capítol et sorprens sense adonar-te que ja has començat el següent, si no em creieu, aquí us deixo el primer d’ells i ja em direu si el podeu deixar de llegir.

A més, podreu gaudir de grans referencies literàries com “Cims borrascosos”, “Orgull i prejudici” o “El gran Gatsby” entre d’altres, un aspecte que enriqueix molt la lectura, de la mateixa manera que ho fa la seva pròpia banda sonora.


dissabte, 23 de juny de 2018

El año en que te conocí


Que buena es la sensación cuando te sientas a escribir sobre una novela que acabas de leer y solo se te ocurren cosas positivas y el ansia por recomendarlo es tan potente que modifica todas tus estructuras.

No nos engañemos, a veces tener un nombre como es Cecelia Ahern entre manos es difícil ya que está en el punto de mira dado que se espera mucho de ella después de los éxitos mundiales como “Posdata: te quiero” y “El momento de mi vida” por destacar algunos.

Al empezar la lectura pensé que ojalá fuera la mitad de bueno que “Posdata: te quiero”, reconozco que lo he leído diversas veces y siempre lloro, suspiro, me enamoro de nuevo… ¿Qué tendrá esa historia?

Este verano vuelve con El año en que te conocí y creedme, vale mucho la pena y cumple con las expectativas que la propia autora genera en sus fieles seguidores.

Es una novela amable, dulce, fuerte, llena de sentimientos que traspasan las páginas y nos obligan a parar, respirar y tomarnos sorbos de café o chocolate para seguir.

A veces se te frunce el cejo, otras se te dibuja una sonrisa en la cara y sólo deseas que nadie te esté mirando. Para ser totalmente sinceros es una novela que se vive.

En estas páginas conoceremos a Jasmine, una carismática chica que sólo vive para su hermana y su trabajo hasta que la despiden y siente que toda su vida se desmorona y se verá muy impotente y rabiosa para encontrar una nueva ilusión o un nuevo comienzo.

Por otro lado está Matt, un chico al que ella ve desde su casa mientras él hace su programa de radio que debe cesar su actividad después de una entrevista demasiado escandalosa.

Ya tenemos al chico y a la chica como ingredientes principales y una Navidad muy americana como telón de fondo.

El olor a pavo, a abeto recién cortado, el bullicio de los comercios, el frio helador de la ciudad son el contexto ideal para que estos dos, que en un inicio se detestan crucen la barrera del odio y se rindan al amor y a un nuevo giro vital.

¿Qué pasará con sus corazones?

Gracias a Ediciones B y a su edición B de Bolsillo podremos vivir el día en que se conocieron y juzgar si fue una flecha acertada del destino o un gran disparate.

Sólo os quiero hacer una advertencia: manteneros cerca de pañuelos, preparad algo de dulce para tener a mano y alguna bebida calentita. Es una historia tan bonita que os enganchará y no os querréis mover hasta saber cuál es el desenlace.

Nunca una historia de amor fue tan bien narrada.

¡Id a vuestra librería de cabecera y enamoraos!


La primera onada


Avui us proposo una lectura engrescadora per als joves i no tan joves de casa, La primera onada signada per Mariló Àlvarez Sanchis és una novel·la de ficció, engrescadora, dinàmica, plena de tristesa i alhora d’esperança.

La Terra ha sobreviscut a la Gran Guerra però res torna a ser com era, els seus ciutadans viuen en una societat formada per estaments on els més afortunats viuen a la ciutat i els altres en barris pobres i més perifèrics.

Podrem distingir-los pel color de la roba ja que el Govern proposa un color per a cada any i els més rics van a la moda i els altres hereten la roba de segona i tercera mà.

Segons el Govern la única solució és el projecte Èxode, una colònia a la Lluna on els joves hi ha d’anar a preparar-ho tot per la gran evacuació. Així és com coneixerem a l’Alice a qui acompanyarem en aquest Èxode amb l’esperança de poder millorar la situació per que algun dia els seus pares hi puguin anar.

Allà farà amics, la Dana, en Min, la Dèlia i en Brad, junts intenten sobreviure a les proves que els imposen per destacar-los en un equip de treball i casualitat o no, són separats en diferents grups marcats de nou pel color de la roba.

Alice coincideix amb en Gad, un noi dels privilegiats que no és el que sembla i que amb esforç i tenacitat es guanyarà el cor dels lectors.

Un dels punt que més m’ha agradat de la novel·la és la relació entre els nois i com tot i ser diferents entre ells descobreixen una trama que girarà en la conspiració i la realitat que s’amaga rere l’expedició de l’Èxode.

Amb una prosa fluida i molt dinàmica, l’autora convenç als més escèptics i troba el contrast perfecte entre la ficció i el sentiment de pertinença dins d’un grup, converteix al lector en un més de la colla, un jove que vol sobreviure i alhora salvar als que més estima.

És una novel·la curta en la que s’amaga un ampli nou món, un govern enverinat capaç de qualsevol cosa i uns joves que lluitaran amb dents i ungles per l’esperança que els volen robar.

Tot i que està escrita en valencià trobo tot un encert que Bromera ho hagi respectat i no traduït al català estàndard ja que aporta a la pròpia lectura una nova riquesa cultural i al girar les dues primeres planes ja ni ens adonem d’aquest detall.

M’ha sorprès molt gratament i vull agrair-li a la seva autora que me’l fes arribar dedicat i li dono tota la raó, aquesta novel·la inspira a lluitar per un món millor.

Si us va agradar la saga Divergent o Els jocs de la fam, aquesta és la vostra novel·la, potent i imprescindible. Tot un encert.


divendres, 22 de juny de 2018

El hombre invisible


H.G.Wells uno de los padres de la ficción en mi modesta opinión exploró en El hombre invisible los límites éticos de la ciencia y la obligación del científico de actuar de forma ética y moral más allá del poder que le otorgan sus descubrimientos, transformando así a su personaje principal, el Doctor Griffin en un hombre que por codicia explora los límites de lo inimaginable con un efecto secundario no deseado.

El Doctor Griffin descubre la manera de alterar su propio cuerpo de manera que se adapte al ambiente refractando la luz, la cuestión es que tras este descubrimiento intentará encontrar la manera de reverter sus efectos.

Así comienza la historia que muchos conocemos gracias a su novela o a las diversas adaptaciones cinematográficas más o menos fieles al original.

Este llega a la posada The Coach and Horses envuelto en vendas y tapado con un grueso abrigo y sombrero, un hombre solitario que trajina en su habitación con sustancias químicas, hecho que coincide con diversos robos aunque nunca se ve al ladrón.

Lo que nuestro hombre invisible no preveía era la reacción de los demás y como le afecta a él el poder del miedo que genera, un poder que crece en su interior envenenándole la mente y transformándolo en un lunático con ansias de gobernar e imponer su reino de terror.

Poco más puedo decir de la prosa del autor, contundente, con las palabras bien medidas y con un tempo que se adapta a las circunstancias, pero en este caso y en el ejemplar que nos presenta Libros del zorro rojo lo que hay que destacar son sus ilustraciones.

No puedo negar que soy una incondicional de los volúmenes que esta editorial nos presenta transformando grandes obras de culto en algo más tangible y con una gran visión pictórica, si se me permite la expresión.

Esta vez será Luis Scafati quien nos mostrará el mundo tortuoso de nuestro amigo invisible haciéndole visible en alma y finalmente en cuerpo.

Ilustraciones a página completa y a doble página donde solo se combinan el blanco y negro, sus superposiciones y las ilusiones que provocan sus contrastes, un juego de luces y sombras que nos llevan a sumergirnos en la locura, en aquello que sus personajes no ven pero que sienten.

Del mismo modo que nos conmovió con las ilustraciones de “Drácula” donde ilustraciones oscuras, siniestras, sinuosas, lúgubres, poco abstractas y muy conceptuales, con toques metafóricos y pequeños detalles atraían la atención del lector.

Todo un maestro capaz de mostrar lo invisible y ocultar lo visible. Nada es azaroso en sus ilustraciones.