Us
volem presentar la novel·la guanyadora d’enguany del Premi Nadal. Guillermo Martínez ens presenta Els crims d’Alícia, obra que podríem
considerar com la continuació de “Els crims d’Oxford”.
Per
a tots aquells que no heu llegit l’obra anterior no us amoïneu ja que l’autor
fa en el primer capítol una síntesis detallada en veu del nostre protagonista
com a introducció i és per aquest motiu que es poden llegir per separat.
Certament
el que em va atraure més per a llegir-la va ser la idea de conjugar un dels
millors autors de relats i contes Lewis Carroll amb una sèrie de crims,
l’estètica de la novel·la evoca el conte d’Alicia al país de les meravelles,
les tasses del te del barretaire, el rellotge del conill blanc i les cartes de
la Reina de cors tot reflexat sobre una boira espessa Oxfordiana.
Ens
trobarem un any després dels crims ocorreguts a la novel·la anterior i amb
alguns dels seus personatges com l’estudiant G, el professor Seldom i
l’Inspector Petersen, el curs sembla començar bé fins que la Kristen, una
becaria troba una pàgina perduda d’un dels diaris de Lewis Carroll, ella no te
cap problema en comunicar-ho a la Germandat Lewis Carroll però no vol entregar
la pàgina per assegurar-se el seu reconeixement.
Un
fet que no passarà ja que patirà un mortal accident que amb el pas dels dies es
descobrirà com a quelcom més ja que aniran succeint crims imitant certs
aspectes o fragments de Alicia al país de les meravelles.
Aquests
crims seran un dels eixos vertebrals de la novel·la que s’anirà confabulant amb
el coneixement que gracies a la Germandat el lector descobrirà de Lewis Carroll
qui tindrà el seu propi protagonisme sense deixar de ser polèmic i com a tercer
eix tindrem la plana desapareguda en si mateixa, o millor dit, el que hi ha
escrita en ella. Sense oblidar que la matemàtica i la lògica aniran
entreteixint la trama.
S’ha
de remarcar que la prosa de l’autor és molt pulcra i neta, els seus diàlegs són
àgils, les descripcions són detallades i el fet que el protagonista no tingui
nom a part d’un parell de mencions a la seva inicial G ajuda al lector a ocupar
el seu lloc donant-li una gran qualitat a la novel·la.
Els
capítols estan numerats i alguns d’ells comparteixen número ja que els podríem
considerar com simultanis i continus en el espai temporal concret.
Columna ens presenta un thriller que afronta
els crims des de diverses perspectives, busca el detall clau i dona
l’oportunitat al lector d’anar estirant d’un fil invisible que no deixa d’anar
canviant.
Una
novel·la que centra el seu misteri en un conte, en la importància de la
literatura en si i en l’estudi d’ella mateixa.
Una
lectura imprescindible pels amants de les lletres, de les matemàtiques i de la
lògica que pot arribar a ser il·lògica.
