Només
puc donar-te les gràcies per retrobar-me amb Anna Carreras a qui vaig descobrir en “Assassins de Girona”.
Els
nostres protagonistes són dos germans, en Lluis que treballa en un forn i la
Laia que escriu contes, la seva vida és tranquil·la fins que ja no poden dormir
de nit, les parets primes els permeten escoltar uns sorolls que no els deixen
indiferents ( i a vosaltres tampoc us hi deixaran), la qüestió és que els
germans canvien d’habitació i la Laia vol descobrir que passa a casa de la seva
veïna de noranta anys i de la dona que la cuida.
La
Laia començarà a escriure sobre allò que va descobrint, un conte en temps real
on una investigació innocent es transforma en el descobriment de secrets que
millor no haver-los descobert o això semblarà.
Aquesta
historia té la seva trama negra que flueix entre d’altres temes com el
tecnològic, el món actual, el sexe, l’amor futurista, les dobles vides.... té
de tot i no li manca res.
Voleu
saber que descobrirà la Laia? Doncs bé... llegiu la novel·la, us prometo que
val la pena, una historia que va ser publicada pocs dies abans del confinament
i que per sort té ara una segona oportunitat en tots vosaltres.
La
prosa e l’autora es lleugera, propera al lector, te un tempo allegro que
s’accelerà en el punt just, la foscor del negre guanyarà intensitat i llum amb
un punt de comèdia i la pujada de la temperatura.
Se
m’ha fet molt curta la seva lectura, una d’aquelles histories que vols acabar
ràpid ja que estàs atrapat entre les seves planes i alhora voldries que no
acabes per poder continuar gaudint del seus fils que no perden punt.
Uns
personatges magnífics, tant els protagonistes com els secundaris... Una
novel·la que m’ha sorprès molt gratament.
La
seva portada ho explica molt millor que la seva contraportada.
