dilluns, 20 de juliol de 2020

Halley 2042


Quan en Marc Moreno em va recomanar llegir Halley 2042 només em va dir que em sorprendria, que era molt diferent al que estava acostumada a llegir en els títols de Llibres del Delicte i tenia tota la raó. 

Només puc donar-te les gràcies per retrobar-me amb Anna Carreras a qui vaig descobrir en “Assassins de Girona”.

Els nostres protagonistes són dos germans, en Lluis que treballa en un forn i la Laia que escriu contes, la seva vida és tranquil·la fins que ja no poden dormir de nit, les parets primes els permeten escoltar uns sorolls que no els deixen indiferents ( i a vosaltres tampoc us hi deixaran), la qüestió és que els germans canvien d’habitació i la Laia vol descobrir que passa a casa de la seva veïna de noranta anys i de la dona que la cuida.

La Laia començarà a escriure sobre allò que va descobrint, un conte en temps real on una investigació innocent es transforma en el descobriment de secrets que millor no haver-los descobert o això semblarà.

Aquesta historia té la seva trama negra que flueix entre d’altres temes com el tecnològic, el món actual, el sexe, l’amor futurista, les dobles vides.... té de tot i no li manca res.

Voleu saber que descobrirà la Laia? Doncs bé... llegiu la novel·la, us prometo que val la pena, una historia que va ser publicada pocs dies abans del confinament i que per sort té ara una segona oportunitat en tots vosaltres.

La prosa e l’autora es lleugera, propera al lector, te un tempo allegro que s’accelerà en el punt just, la foscor del negre guanyarà intensitat i llum amb un punt de comèdia i la pujada de la temperatura.

Se m’ha fet molt curta la seva lectura, una d’aquelles histories que vols acabar ràpid ja que estàs atrapat entre les seves planes i alhora voldries que no acabes per poder continuar gaudint del seus fils que no perden punt.

Uns personatges magnífics, tant els protagonistes com els secundaris... Una novel·la que m’ha sorprès molt gratament.

La seva portada ho explica molt millor que la seva contraportada.