diumenge, 3 de setembre del 2017

El símbol perdut



El símbol perdut és una novel·la apassionant, amb una força invisible que atrapa al lector des de la primera pàgina. En aquesta ocasió Dan Brown ens condueix per la historia de la francmaçoneria i els secrets de la ciutat on hi ha l’ull de l’huracà del món actual, Washington.

El nostre vell conegut Robert Langdon és convocat per Peter Solomon, maçó, filantrop i antic mentor seu des del seu primer any de carrera per donar una conferencia en el Capitoli aquella mateixa nit i és tanta l’amistat entre ells que Langdon no dubta en volar des de Harvard fins a Washington per ajudar-lo.

Però quan Langdon, el nostre apreciat professor, arriba al Capitoli i no hi ha cap conferència, el que hi troba és una invitació formal: “la mà dels misteris”. Peter Solomon està en greu perill.

Amb l’ajuda de Katherine Solomon, experta en ciència noètica, Langdon tindrà dotze hores per salvar en Peter i mantenir un dels secrets millor guardats de la història.

La novel·la que ens ofereix labutxaca segueix el fil conductor que ja se’ns havia presentat en obres anteriors de Brown i a les quals es fa força referència al llarg de tota història. Mentre llegim recordarem situacions de El Codi da Vinci” i d’ “Àngels i dimonis”. Respecte als escenaris, aquest cop canviarem Paris i Roma, per un desconegut Washington amb uns orígens molt determinats per les creences dels seus fundadors. Brown ens mostra amb tant detall els espais com el museu Smithsonian, la Casa del Temple, la Biblioteca del Congres i d’altres que no us puc revelar i fa que el lector es formi a la seva ment una imatge increïble. El llibre transpira una profunda investigació respecte a cada un dels llocs dels que es parla.

Aquesta novel·la de Brown és un codi en si mateix, numèric, simbòlic i de jocs de paraules.

Dan Brown és un artista a l’hora de construir els personatges en les seves novel·les. Cap d’ells és el que sembla, tots saben més del que diuen, des de la Inspectora Sato de la CIA, en Dean Galloway, en Bellamy i el propi Langdon. Hi ha però, un personatge que té la clau de tota la historia. Mal’akh, un personatge amb tantes cares i tantes identitats, que allò que estan protegint entre tots resulta en certa manera un enigma que sobreviu al llarg del temps. Us garanteixo que quan descobriu la identitat d’aquest personatge serà molt rellevant i alhora inesperat.

El contrapunt entre la ciència, la fe i la creença agafen un nou punt de vista amb El símbol perdut  i és possible que no tot estigui tant allunyat com sembla.

En resum, El símbol perdut és un llibre d’aquells que enganxen. Les seves pàgines estan perfectament distribuïdes en capítols curts on s’intercalen les situacions dels diversos personatges, fent convergir les seves històries pròpies formant una teranyina on tot apunta a la Paraula Perduda.

E PLURIBUS UNUM.