S’apropa el canvi d’estació i amb ella l’època
de La verema i no hi ha res millor
que recollir-ne els seus fruits acompanyant en Patufet i els seus amics.
Ja podem parlar d’èxit al referir-nos a la
col·lecció en que aquest simpàtic vailet vol introduir-nos d’una manera
divertida, alegre i didàctica en les tradicions de casa nostra i que ens
ofereix Cossetània Edicions. Avui
parlem del volum número dinou on ens calçarem les botes de pagès i sortirem al
camp per recollir amb molta cura el raïm, procurant no menjar-ne ni un botim,
carregar els cistells i gaudir de l’experiència com es feia antigament de
premsar el seu fruit mb els peus dins una tina, qui no voldria ser nen en
aquest moment?
M’agrada molt el plantejament de mostrar als
infants l’ofici de la verema a l’antiga i no com un procediment mecànic dominat
per un ordinador i màquines sense ànima.
El fer vi era una feina dura, però en ella no
només hi quedava el most del raïm, si no que part de l’ànima del pagès que de
nit i de dia en tenia cura per aconseguir una de les begudes de Reis i
Emperadors.
En Roger
Roig ens sorprèn volum a volum amb els seus rodolins, amb la
intencionalitat de distreure i ensenyar, a més de facilitar-ne la lectura amb
la lletra lligada és un bon recurs per apropar generacions familiars al voltant
d’una breu historia on el protagonista és ben conegut i on els grans podem
afegir les seves pròpies pinzellades amb records, anècdotes i fins i tot una
mica de fantasia.
El complement perfecte a aquesta part
lingüística ens l’ofereix l’Hugo Prades amb
unes il·lustracions plenes de colors, on no hi ha cap forat en blanc i on
l’infant pot descobrir petits detalls que li picaran la curiositat de
descoberta. De la mateixa manera que al retratar la colla d’amics del Patufet,
cada nen es pot identificar amb algun d’ells, hi ha nens i nenes, alts i
baixos, prims i no tan prims, amb ulleres ... tots diferents però alhora tots
iguals en la seva amistat.
Els contes són per explicar-los, però el que
mai em deixa de sorprendre és el fet de poder rescatar-los en dates especials,
de transformar-los en una tradició mentre els menuts van creixent i qui sap si
quan aquests creixin els hi explicaran als seus fills.
Tenim una cultura molt rica i estic segura que
en Patufet encara ens sorprendrà amb alguna festa que se’ns ha escapat.
Voleu fer un tastet? Aquí us deixo les seves
primeres planes i no us oblideu que en Patufet us espera per gaudir d’una
estona junts.
