Harry Potter i les relíquies de la Mort

Arribem al final de la lluita, de la màgia més fosca enfrontada amb la llum de la esperança, amb uns amics que hem fet al llarg de set novel·les i que generació rere generació es mostrarà com una lectura juvenil imperdible.

J.K Rowling ens presenta Harry Potter i les relíquies de la Mort, o el que per a molts seguidors podria haver rebut el nom de l’entrega anterior segona part.

Fem memòria, vàrem conèixer el món de la màgia i els seus personatges amb “Harry Potter i la pedra filosofal”, “Harry Potter i la cambra secreta” i “Harry Potter i el pres d’Azkaban”, vam gaudir d’un impàs ampliant el món màgic més enllà dels murs de Hogwarts a “Harry Potter i el calze de foc” i finalment arribem al preàmbul del final, a l’estratègia en front la lluita a “Harry Potteri l’ordre del Fènix” i “Harry Potter i el misteri del Príncep”.

Per primera vegada el comiat entre en Harry i els seus tiets i en Dudley és diferent, cosa que demostra com aquest darrer ha madurat i ha començat a comprendre moltes coses a les que els seus pares han preferit tancar els ulls.

En aquesta darrera aventura, acompanyarem en Harry, en Ron i la Hermione a la recerca i destrucció dels fragments de l’ànima del senyor Tenebrós, i dins d’aquesta narració en descobrirem una d’altra “Les relíquies que de la Mort”, la Vareta d'Àlber, la més poderosa del món, la Pedra de la Resurrecció, que reviu els esperits durant una estona i la Capa d'Invisibilitat que van ser lliurades a tres germans que es van trobar a la mort en un camí.

L’enfrontament està servit entre els cavallers de la mort i els lleials al bé, incloent-hi l’exercit d’en Dumbledore, de la mateixa manera que en Harry es veurà les cares amb en Voldemort i només un d’ells sobreviurà al poder de l’altre.

Un aspecte a destacar i únic entre totes aquestes novel·les és l’epíleg on parla de dinou anys després i deixa la porta oberta a una nova aventura on potser el nostre trio no sigui el protagonista però si un suport important per la trama.

El llibre conclou amb: "Feia dinou anys que a en Harry no li feia mal la cicatriu. Tot anava bé."

Historia que descobrireu en la novel·la que s’ha publicat aquest any sota el títol “Harry Potter i el llegat maleït”.

Una època acaba i una nova comença. Que la màgia i la innocència us acompanyi en els vostres somnis de la mà d'Empúries.

Tocar el dos no és tan senzill

Per Àngela Sànchez Vicente

Avui us presentem una novel·la negra emmarcada en el gènere policíac que us encantarà i trencarà tots els vostres esquemes.

Amb Tocar el dos no és tan senzill reconec que he gaudit de la lectura doncs tot i ser una novel·la negra surt dels estereotips i ens regala un munt de girs inesperats per fer de la seva lectura una sorpresa constant.

Reconec que m’agrada pensar en qui està rere els fets des de l’inici de la novel·la però en aquest cas és ben difícil doncs com si es tractés d’una nina russa rere una pista se n’hi amaguen moltes d’altres que no podem deixar passar.

Entretinguda com poques, l’autor novell Màrius Moneo en el seu debut literari ens presenta a en Gil Alabau, un sotsinspector que farà que la trama tingui una dimensió genial i un caràcter molt marcat.

No us volem desvetllar massa però si que recalquem la personalitat i el desenvolupament psicològic i emocional d’un home ple de vitalitat i set de justícia.

El sotsinspector accepta el cas però de vegades sent que li traven el pas els propis companys i els protocols però ell desvetllarà la veritat pesi a qui li pesi. No pot fer veure que és un cas per arxivar.

Es dedicarà a desemmascarar els valors de la societat actual amb bufetades verbals i girs àcids que també ens conviden a reflexionar sobre el món que ens envolta.

En qui pot confiar? Què ha passat? Qui hi està al darrera?

Cap enigma quedarà sense resposta a la novel·la que ens presenta Alrevés dins el seu segell Crims.cat. Un segell que creix amb una freqüència alta sense perdre ni una gota de la qualitat que el caracteritza.

Realment és una col·lecció que tot lector apassionat pel gènere pot apreciar pels seus matisos, els autors veterans i els novells que se’ns presenten.

Un luxe per aquesta primavera, una novel·la innovadora on els enigmes es donen plana rere plana i no ens donen treva.

Només un advertim que és un cas que no podreu deixar a mitges, és altament adictiu i en el moment de la resolució us adonareu de la grandesa narrativa en que demostra que tot estava escrit i ens ha conduit per paranys necessaris per arribar a la conclusió.

Teniu una cita amb l’Alabau!