Continuem amb la saga
d’en Harry Potter arribant a la seva quarta entrega, un punt i apart del que
vindrà a partir d’ara, si amb “Harry Potter i la pedra filosofal”, “HarryPotter i la cambra dels secrets” i “Harry Potter i el pres d’Azkaban” formàvem
un bloc on J.K Rowling ens introduïa en el món de la màgia al voltant
d’un personatge en concret i d’un món força reduït a l’interior de Hogwarts i
al món muggle, amb Harry Potter i el calze de foc aquest món s’amplia al
introduir dos noves escoles de màgia repartides pel món.
Aquesta novel·la no
guanya només en número de pàgines, sembla que hagi evolucionat amb els
personatges i necessiti més espai per expandir-se i per dir tot allò que queda
mig amagat entre les tenebres.
Empúries ens
convida a la final mundial de Quidditch, encara que el seu final és poc esperat
però l’aventura bé s’ho val.
Aquest curs es
centrarà en el Torneig dels tres mags, tres estudiants de tres escoles de màgia
s’enfrontaran en tres proves per aconseguir ser el guanyador. La primera
participant és la Fleur Delacour de l’Acadèmia Beauxbatons, el segon és en
Viktor Krum de l’Institut Durmstrang i en Cedric Diggory per Hogwarts, encara
que el calze de foc escopirà un quart nom, un participant que no ho hauria de
ser però que no podrà refusar a participar, en Harry Potter.
Tres proves que
l’aproparan a en Voldemort, on un d’ells perdrà la vida i un altre robarà més
d’un cor.
Afortunadament en
Harry tindrà l’ajuda d’un nou mestre, en Ull-foll Murry, tot un personatge que
sorprèn amb el seu caràcter i canvis sobtats.
El punt que més
m’agrada és com l’essència d’aquells que ha matat Voldemort són alliberats de
la seva vareta, tancant definitivament el capítol dels pares d’en Harry.
Crec que és un impàs
positiu i un canvi refrescant ja que no es centra només en l’enfrontament del
bé contra el mal i comença a teixir relacions romàntiques entre certs
personatges que donaran molt que parlar més endavant.
Una cosa està clara,
en Voldemort a tornat i vol sang.