dilluns, 24 de juliol de 2017

Els CIE o la il·legalitat institucional



Avui la veu de Raquel Gámez Serrano, autora que ens va atrapar amb “A la seva pell”, s’alça per denunciar, explicar i mostrar una realitat que passa ben a prop nostre i a la que girem l’esquena com si no anés amb nosaltres.

Si algú preguntes què és un CIE molts no tindrien una resposta clara o encertada, encara que si les maregem una mica i preguntéssim per ECI tothom ho sabria, som una societat materialista i que domina allò que li interessa i que el que queda una mica més enllà i de manera més directa no ens toca hi passem de puntetes.

Un CIE és un Centre d’Internament d’Estrangers, d’aquelles persones que arriben a les nostres terres amb una mà al davant i una al darrera, amb un gran bagatge emocional i que han fugit del seu país no per gust, sinó per poder sobreviure ja sigui a la fam, a la guerra o a la inutilitat dels grans càrrecs que no veuen que rere disputes internacionals, el poder i el control, hi ha vides que es perden i d’altres que s’escapen.

Començant per un pròleg punyent signat per Karlos Castilla així se’ns presenta Els CIE o la il·legalitat institucional, un assaig format per capítols curts on hi ha reflexions, possibles solucions i molta humanitat.

Llegireu sobre la duresa d’aquests centres, la manca de recursos tant personals com sanitaris, testimonis reals de persones que passen per aquest periple i una veu que sense intenció d’alliçonar toca la fibra sensible de qui la llegeix.

Una lectura ràpida i colpidora, amb un llenguatge senzill i planer, directe i sense giravolts que no porten enlloc, és un mèrit i s’ha de reconèixer que l’autora posa fil a l’agulla i va al gra deixant la palla pels polítics que parlen molt i en realitat no diuen res.

És una llàstima que sigui la veu d’una persona del carrer, una escriptora i amiga, qui hagi de posar la cartes a sobre de la taula i parlar clar, crec que Llibres del Delicte encerta de ple i els hi recomanaria que regalessin més d’un exemplar als polítics que són els que podrien fer millorar les coses.

Llegiu-lo i no us en penedireu, és realment con l’avió d’origami de la seva portada que vola lliure per sortir-ne i aconseguir el seu propòsit.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada