La tumba de Verne

Primeres pàgines de La tumba de Verne

Una novel·la a cavall entre la tragèdia i la bogeria. Unes pistes misterioses signades per Nemo guiaran al lector per la vida de Jules Gabriel Verne, una vida d’un home visionari, amb una vida sentimental molt agitada i un misteri que es cerneix sobre el fil conductor de la seva obra.
Tots de petits, o no tan petits, hem somiat en viatjar amb el Capità Nemo a bord del Nautilus, viatjar en l’Albatros amb Robur, donar la volta al món en vuitanta dies. Doncs amb aquesta novel·la els vostres somnis reviuran i el desig s’intensificarà.
L’arrel de la història es centra en el curiós fet donat a la capacitat d’aquest autor a anticipar-se al seu temps, per exemple a “París al segle XX” s'hi descriuen l'aire condicionat, els automòbils, Internet, la televisió i d’altres invents molt similars als que existeixen a l'actualitat, o a la novel·la “De la Terra a la Lluna”, en la qual es podria veure reflexat el Programa Apollo, Però que va deixar d’escriure quan va descobrir els perills de la ciència per la humanitat, aquesta no pot substituir per complet l’esperit.
Una carta misteriosa arriba a les mans de Gerardo García Ávalos, mestre jubilat i autor de llibres sobre misteris, aquesta es signada per Nemo. La informació revela aspectes inèdits de la vida de Jules Verne, entre ells la seva pertinença a una societat literària vinculada a una ordre secreta desconeguda i que ha manejat els fils de canvis transcendentals de la Història. El confident assegura que aquella informació és extremadament perillosa.
Ávalos es disposa a descobrir la identitat de Nemo quan mor en estranyes circumstàncies. El periodista Miguel Capellán, amic d'Ávalos, i Alexia, l'única filla del mestre, es veuran embolicats en una increïble aventura quan decideixen desemmascarar l'enigmàtic Nemo.
La seva investigació, es convertirà en un viatge tan extraordinari que podria haver estat escrit pel propi novel·lista. Un viatge no exempt de perills res imaginaris, doncs algú sembla molt interessat a impedir que localitzin l'últim gran secret de Verne, un manuscrit inèdit del famós escriptor.
Una novel·la dinàmica i molt ben escrita, on recordarem títols de Verne, la relació que aquest tenia amb Dumas, Balzac i una premissa en la qual potser en Verne tenia una part fosca, relacions amb la francmaçoneria i fins i tot apareixen els Il·luminatis i els nazis. Realment és una aventura on hi ha de tot i s’aparta absolutament de l’estereotip on la parella de protagonistes es cauen bé i ...
Pocs peròs han d’acompanyar aquesta novel·la, el que més regust dona al paladar del lector és un dels seus personatges, el periodista Capellán, tan ben planificat, tan tridimensional que acaba rebent males vibracions del lector. Realment Mariano F. Urresti juga amb el lector de la mateixa manera que a Verne li agradava jugar amb els seus.
Recordeu que en un llibre queda atrapada de manera perdurable la paraula i la ment de l’escriptor, la immortalitat de les seves paraules són la clau.

Apocalipsis

Davant nostre s’obra una aventura, una recerca, una il·lusió, una obra de fe. Una novel·la al més pur estil de Dan Brown. “Apocalipsis” resumeix en el seu títol el possible canvi de la història del món, un canvi que podrà o no podrà ser portat a terme per un exterminador o un salvador.

Amb una dinàmica trepidant que recull en les seves cinc-centes pàgines un breu lapse de temps, la història arrenca el 28 d’abril de 2011 i trobarà el seu desenllaç el 20 de maig de 2011. Una història lineal en el temps amb breus visions al passat, fets que varen succeir un any abans i on es va proclamar l’últim Papa.

Després de la psicosis sobre el fi del món segons els Maies i vist que no ho tenien controlat, és possible acabar amb les profecies? S’interpreten correctament? Quines són les peces de Deu i quines les de Satanàs?, aquestes són només unes quantes de les preguntes que anireu contestant a mesura que aneu acompanyant als nostres protagonistes pel món. Viatjareu al Vaticà, a Roma, França, Alemanya, al Turkmenistan, a l’Himàlaia, a Nova York i fins i tot a Santiago de Compostela, entre d’altres destins.

Partireu de Roma, on regna la Commoció a la Ciutat Eterna, el papa Joan Pau III ha renunciat al tron ​​i ha desaparegut. Ningú sap tan sols si encara és viu. Alhora, els seus col·laboradors més propers moren assassinats. De manera brutal. Un rere un altre.

Mentre comença el conclave per triar el nou cap visible de l'Església, el periodista Peter Adam, corresponsal al Vaticà, busca el Papa desaparegut. Les pistes condueixen a una misteriosa Ordre que actua clandestinament contra l'Església des de fa segles. Els seus adeptes es basen en una profecia de l'època medieval: després de l'actual Pontífex, vindrà un altre que adoptarà el nom de Pere II. Serà l'últim Papa que ocuparà el tron ​​de Pere.

És imminent l'Apocalipsi? I si és així, què significarà? El compliment d'un vell somni de la humanitat o la fi del món? Peter Adam descobreix que el seu propi passat està lligat als sinistres poders més estretament del que voldria, per als conspiradors, ell és la clau de l'Apocalipsi.

Els personatges estan molt ben perfilats i mostren aspectes més humans que divins. Les relacions que s’estableixen entre ells van presentant nous aspectes i nous personatges. Aquests toparan amb la CIA, el Mossat i l’Opus Dei, tots volen el mateix i cap està disposat a donar el seu braç a torçar.

Una novel·la pels adeptes de les trames conspiratòries, de trames místiques i dels misteris ocults amb pistes perdudes al llarg del fil de la història. Peca una mica en la visió mística de l’Església i dels seus fidels, amb l’abús de les profecies, les connexions amb les creuades i la presentació dels exorcismes.

El destí no sempre està escrit, però la paraula escrita el pot detonar.

Un final perfecte

Si us dic que un dels personatges d’aquesta història s’amaga rere el nom de “llop ferotge”, segur que penseu en la caputxeta, doncs ja podeu canviar el xip, aquest llop ferotge amaga a un assassí, una personalitat avida de fama i de desig, una persona que no pararà fins aconseguir el seu objectiu. El conte de la caputxeta és apte per criatures, te un final feliç, però aquesta historia pot no tenir el desenllaç que ens agradaria, o potser si.

Tres dones estan en el seu punt de mira, les tres són l'objectiu d'un psicòpata obsessionat per demostrar al món qui és ell en realitat, tres dones que no es coneixen entre elles i que només tenen en comú el seu color de cabell. La Pèl-roja U, és una doctora soltera de prop de cinquanta anys, la Pèl-roja Dos, és una professora d'escola a la trentena, i la Pèl-roja Tres, és una estudiant de disset anys. Les tres són vulnerables.

Ara que s'acosta al final de la seva vida, necessita fer la seva obra d'art final. Crims que seran estudiats a les universitats, dels quals es parlarà durant dècades. Crims perfectes.

L'assassí els diu a les tres dones que les matarà. No saben quan ni com ni on. Només saben que ell és allà fora, cada vegada més a prop. Que ho sap tot sobre elles. Que les ha seguit durant mesos. I que ara començarà un terrible assetjament psicològic que les empenyerà pas a pas cap a la mort.

Com si nedaran entre taurons, no saben si el perill està davant o darrere d'elles, si és a prop, si està lluny, si han de seguir nedant o si és millor quedar quietes, si han d'unir o actuar per separat ... Només tenen dues sortides: amagar-se i esperar, o lluitar i intentar ser més llistes que el seu depredador. Aconseguiran les tres dones canviar el final del conte, o seran devorades pel seu pitjor malson? Què faríeu vosaltres?

De John Katzenbach havia sentit a parlar de la seva novel·la “El psicoanalista”, però no l’havia llegit mai, però després de comprovar la fluïdesa de la seva narrativa, el to dinàmic i suggerent que evoca i la intel·ligència que trobem entre les seves planes conviden a tirar del fil i rebuscar obres anteriors.

Un thriller molt ben rebuscat, amb angoixa psicològica que enterboleix la historia i uns personatges molt ben diseccionats i presentats al lector, uns personatges que enganxen amb la seva vivacitat i les seves ànsies de sobreviure. Tres personatges femenins que es contraposaran a un llop ferotge que se les vol menjar, amenaçar, esporuguir i destruir.

Si us agrada la novel·la negra amb un toc psicològic aquí trobareu una bona historia, si sou més de sang i fetge, la historia us trontollarà una mica i si el que voleu és una novel·la que no us doni per pensar i aprofundir, potser no és la millor opció per a vosaltres.

Recordeu: no confieu amb els desconeguts pel camí del bosc.