El color
verd és el color de la natura, de l’esperança, d’allò que ha de venir i del
desig de recordar allò que va ser.
Per aquest motiu, res millor que una bona novel·la històrica o una història plena d'esperança.
Què podem dir del padrí d’aquest
blog que no sapigueu? Què us podem explicar d’en Xulio Ricardo Trigo que no us haguem explicat abans?
Pareu rotatives! La seva
capacitat literària i artística és tan prolífera que ens presenta la seva
darrera obra L’homenatge amb la que
ha guanyat el Premi Néstor Luján de
Novel·la Històrica!
A part de ser un enamorat de les
arts i crear unes obres espectaculars és una gran persona per això us recomanem
que d’aquest escriptor i somiador incansable llegiu la seva darrera obra
anomenada L’homenatge.
Ja ens va captivar amb obres com Els secrets de la reina, El somni de Tarraco, El port del nou món, Les veus del Liceu i L’objectiu del crim i realment s’ha creat un segell personal
de qualitat que fa que les seves obres siguin garantia de lectura plaent i que
embolcallen més d’una faceta de l’art.
Enamorat de la fotografia i de la
música a més de ser un gran coneixedor de la historia li serveixen com a eines
úniques per crear uns contextos, situacions i personatges inigualables que
se’ns tatuen al cor.
En aquest cas ens traslladem a
Sitges a la zona del cau Ferrat i a tot el món de la cultura que allà és
donaven cita.
A inicis dels anys trenta l’art
estava en auge tot i que algun artista queia ràpidament en decadència i podíem
veure ambdues cares de l’èxit i el reconeixement social.
En una novel·la basada en fets
reals acompanyarem a en Carles Solé en una aventura artística i vital.
Núria Pradas ho ha tornat a fer, després d’encisar-nos amb “La
noia de la biblioteca” i acabar d’enamorar-nos amb “Somnis
a mida” torna amb una novel·la que s’ha de llegir si o si.
L’aroma del temps és una carícia a l’ànima, una classe
magistral d’història compensada amb un cant a la vida i a l’esperança. És una
oda a la recerca de la llum en els moments més obscurs de la vida.
En aquesta novel·la coneixerem a
en Pablo Soto, un nano d’onze anys que queda orfe i enmig de la Gran Guerra ha
de traslladar-se a la casa dels seus oncles a Grasse.
Grasse té la bondat de ser la
capital del perfum i sota el mestratge del perfumista Ernest Beaux i Coco
Chanel faran historia.
Situeu-vos als vostres onze anys,
amb uns ulls purs però alhora sacsejats de tragèdia tan directament com la mort
d’un pare com de tota la societat que està en guerra i de sobte, un viatge us
planta enmig del luxe, l’acolliment i una nova professió.
És difícil manegar tants
sentiments però Núria Pradas és una
experta en fer-nos sentir allò que li passa als seus personatges. Només cal que
fluïu amb la novel·la.
Ni un amor impossible, ni la por
a la Guerra li impediran ser un perfumista de renom i acomplir el seu
somni. Però per tirar endavant s’han de fer les paus amb el passat i
aprendre d’ell.
Diuen que les grans persones
“neixen” després de moltes bufetades de la vida i una prova irrefutable és
aquest Pablo. Acompanyeu-lo en el camí de la seva vida i en el camí del seu
somni.
De la mà de Rosa dels vents tenim la obra que ningú no es pot perdre doncs té
una gran base de documentació sobre la Gran Guerra, sobre el món de la
perfumeria, sobre la postguerra i els escenaris que va trepitjant.
Sabéis que
somos incondicionales a las novelas que publica Duomo por su altísima calidad y por acercarnos autores extranjeros
que con sus obras nos harán soñar.
En este caso no
se quedan atrás y nos acercan las letras del aclamadísimo autor italiano Marcello Simoni que desde su debut
literario mantuvo un gran prestigio y se consagró con sus siguientes obras
llegando a ser traducido para que lo puedan disfrutar en más de veinte países.
En su obra
debut en castellano La marca del inquisidor nos traslada a la ciudad de Roma ambientada en el siglo
XVII.
En el estallido
del movimiento barroco y las impresionantes aportaciones del hombre hacia los
estudios y el arte aparece un hombre aplastado por una prensa tipográfica.
Un investigador
de pasado confuso pero con sed de verdad y conocimiento se plantará cara a cara
con la verdad. Ayudado por su sentido científico y por otros sentidos un poco
más elevados y complicados de entender como la brujería.
Él es el propio
dilema entre saber y creer y nos lo transmite en cada paso que da.
Girolamo Svampa
es un detective que además de buscar al asesino quiere saber todos los porqués
y es donde el peso del conocimiento y su incipiente distribución pueden jugar
malas pasadas.
Es un personaje que querremos, que odiaremos, que entenderemos… Es un
personaje único del que se le puede sacar mucho jugo.
Després de “La fortalesa digital”, “
Àngels i dimonis”, “El gran engany”, “El Codi Da Vinci”, “El símbol perdut” i
“Inferno” ens retrobem amb Dan Brown
i la seva darrera novel·la Origen.
Un thriller que comença a la nostra
estimada abadia de Montserrat i amb un jove Edmond Kirsch que amb la seva
investigació pensa desmuntar la creença de la fe, ja sigui catòlica, musulmana
o jueva, i donar finalment una resposta a les preguntes de Qui som? I D’on
venim?.
Quan en Kirsch vol mostrar el seu
descobriment al món al museu Guggenheim de Bilbao és assassinat, aquest serà el
punt de partida que convidarà en Robert Langdon, vell amic de Kirsch i també
nostre, i a Ambra Vidal, directora del museu, a venir a Barcelona per
desentrellar el que havia descobert Kirsch i potser al seu botxí.
En aquesta novel·la que ens presenta
Columna es tracta l’origen de la humanitat partint de la visió de la
física i d’altra banda la importància de la intel·ligència artificial i el seu
desenvolupament.
Com en les seves entregues
anteriors, el nostra protagonista, en Robert Langdon a qui per molt que vulguem
imaginar i transformar és impossible deslligar-lo de Tom Hanks, s’enfrontarà a
dos decisions o destins, el primer és el perill que corre el món amb
l’exposició del descobriment i l’altre es centrarà en la seva vesant personal.
Os invito a descubrir una de las
novelas del año, Ken Follett regresa
con la continuación de “Los pilares de la Tierra” y “Un mundo sin fin” con Una columna de fuego.
Una historia donde se mezclan
personajes reales con ficticios, que se basa en la solidez histórica y su
profundo conocimiento por parte del autor al enviarnos al siglo XVI, una época
de conflictos políticos y religiosos, consiguiendo que nos sintamos un
personaje más de la novela.
El propio autor nos regala al
empezar la novela un glosario de sus personajes, tanto reales como María Tudor,
María Estuardo o Enrique II como ficticios, aunque he de reconocer que el autor
sitúa cada personaje con pequeños detalles a lo largo de la narración y
consigue hacerlos tan vívidos que en pocas ocasiones es necesario recurrir a
él.
Nos encontramos en Kingsbridge,
(símbolo de Inglaterra para el autor y sus fieles lectores), donde un
joven Ned Willard regresa en Navidad en
busca de Margery Fitzgerald, pero Europa ha cambiado y ahora estos dos jóvenes
están en bandos opuestos, transformando su amor en algo prohibido.
Una trama que se desarrollará entre
verdades y mentiras, susurros y venganzas, el Protestantismo y el Catolicismos,
llevando a unos a la herejía frente al poder del monarca y a otros a decantarse
aunque sea tras una máscara de fingida devoción a seguir el mandato real.
Plaza & Janés nos presenta una novela histórica profunda, con
raíces solidas que se desarrolla con una complicada sencillez fruto de una
pluma selecta y muy estudiada, un esfuerzo titánico en manos de un autor que
nos lleva al pasado entre espías, monarcas y el pueblo que baila al son que le
tocan, aunque la rebeldía brotará en el corazón de algunos pocos.
Nos vamos a despedir de una
brillante trilogía, todos aquellos lectores que hemos sucumbido a “Condenados”
y que hemos cruzado “Las
puertas de las tinieblas” junto a Glenn
Cooper, vamos a dar el paso final y luchar contra La invasión de las tinieblas. Una trilogia que nos presenta Grijalbo.
Personalmente, puede que no sea
muy objetiva, dado que soy una gran seguidora de este autor, un hombre capaz de
crear un thriller con su vertiente histórica y combinarlo con lo bueno y lo
malo de la humanidad sin dejar un solo cabo suelto.
Carga sobre sus espaldas títulos
como “La biblioteca de los muertos”, “El libro de las almas”, “El
fin de los escribas”, “La
llave del destino”, “La
piedra de fuego” y “La
marca del diablo” y ahora tras esta trilogía no nos queda más remedio que
esperar su próxima genialidad.
Esta tercera entrega empieza
justo donde terminó la anterior, no hay salto temporal, es el siguiente punto
en un bordado perfecto.
La puerta entre nuestro mundo y
el universo de los condenados está abierta, cada vez más abierta y los
intercambios entre los humanos y las almas oscuras es constante. En el mundo se
ha desatado el caos, Londres es una ciudad fantasma invadida por las tinieblas
y ni siquiera los toques de queda protegen a la población.
Se ha desatado el caos y un
descenso a los infiernos parece el único futuro posible.
Nuestros intrépidos protagonistas
John Camp y Emily Loughty creen haber encontrado la solución, buscar a Paul
Loomis el mayor entendido mundial en las partículas que han creado este caos,
todo parece sencillo hasta que la realidad se presenta, Paul Loomis cometió un
crimen y está en el universo de los Condenados, este hecho será el detonante
que los lleve allí de nuevo, muy a su pesar.
De la ploma de la Meike Ziervogel mereixedora de premis
tals com Irish Times Books Of The
Year 2013, Observer Books Of The
Year 2013, Guardian Readers’ Books
Of The Year 2013 i el Short Listed For Guardian’s Not The Booker Prize 2013
brolla una historia a cavall entre la realitat i la ficció.
Una historia situada a les acaballes
de la Segona Guerra Mundial i a la brutalitat del Tercer Reich que ens posarà
els pèls de punta.
No és el mateix llegir un llibre
d’història que pot semblar una mica fred o llunyà que situar l’acció en uns
protagonistes que s’amaguen entre la realitat i la ficció de l’escriptora.
A Magda coneixerem la vida d’aquesta dona tan vinculada al Führer de
manera simple, directa i molt descriptiva.
La noia és filla il·legítima d’una
minyona que no la vol massa i l’envia a diferents centres molt rígids i durs,
fet que la porten a desenvolupar un caràcter autònom, fort i bastant
intransigent.
Abaixar el cap o sobreviure...
poques opcions li queden.
Gràcies a la gran tasca de traducció
d’en Dídac Gurguí podem gaudir d’una
obra amb un alt potencial didàctic que ens apropa la foscor de la historia i
del propi ésser humà.
De la mà de l’Editorial Les Hores podem gaudir d’un relat breu i històric que ens
encisarà alhora que ens desvetllarà els nostres sentiments.
