Avui parlarem d’un gran autor i d’una complexa historia. Paul Auster ens presenta la novel·la 4 3 2 1, una historia on, com diu el
títol, només pot quedar un dempeus.
No sé si heu notat que la vida juga amb nosaltres, moltes
de les nostres decisions ens porten cap un camí o cap un altre, al tria en
certa forma destriem i aquesta reflexió sense misticisme ni religió és la que
l’autor plasma en la seva novel·la amb un personatge i com les circumstàncies o
el destí l’haguessin porta a ser d’una manera o una d’altre.
El nostre protagonista és en Archie Ferguson, nascut
l’any 1947 a Nova Jersey, un fet que no canviarà, els quatre camins que ens
mostra l’autor parteixen de la mateixa persona, els mateixos pares, el mateix
ADN però amb petits canvis com pèrdues de persones estimades, que una noia li
doni carbasses o no, o que tingui una condició sexual diferent.
En aquest aspecte coneixerem la versió d’un fill trencat
de dolor, una versió milionària però transformat en algú distant i perdut en si
mateix, una versió que treballa de periodista o una versió homosexual que viu a
Paris una temporada i un d’altre fracassa en la seva educació, totes aquestes
possibilitats es conjuraran per presentar-nos tres possibles personatges
possibles i ficticis i una versió real.
Totes aquestes anades i vingudes del destí vindran
emmarcades al llarg dels anys 50 i 70 remarcant els conflictes com la llibertat
i la necessitat dels drets civils i el racisme, una lacra persistent en tot el
món, però amb arrels profundes als Estats Units.
M’agradaria molt citar una idea que el propi autor va
compartir quan va dir que en cada home n’hi ha diversos dins seu i que anem
saltant d’un al altre i ni ens adonem. Alguns diran que és madurar, d’altres
que és adaptar-se a les circumstàncies de la vida, però quan hi pensem
fredament, és cert que el nostre tarannà no sempre es regeix per les mateixes
premisses.
Aquesta historia té aspectes autobiogràfics de l’autor que
comparteix amb el nostre personatge, ell es calça les seves sabates i es
remunta a la seva pròpia infantessa quan un llamp va matar a un amic seu, uns
segons després o si el llamp hagués caigut uns centímetres enrere hauria sigut
ell qui patis el desenllaç.
Una novel·la que ens presenta Edicions 62 i que amaga el destí del nostre protagonista.
Amb una prosa sarcàstica, directa amb segones lectures i
intencions, l’autor us captivarà i us costarà decidir quin dels quatre
personatges preferiu, donat que tot i només comptar amb un real, tots ho són
sobre el paper.
Ara sou vosaltres qui decidireu si voleu seguir el camí
que l’autor ha començat llegint la novel·la o si preferiu apartar-la del vostre
camí. Jo us recomano que la llegiu ja que m’ha sorprès com juga el destí amb la
vida de l’Archie i convida a reflexionar en com el destí o les nostres tries
han modificat la nostra vida fins ara i com podem intentar marcar-ne el nostre
futur.
Aquí us en deixo les seves primeres planes.
