Per Àngela Sánchez Vicente
Avui ens complau des de La Petita Llibreria tornar a la Sarah Lark un granet de sorra de tot el
que ens ha ofert, a més de les seves histories teixides amb una destresa
excepcional li hem d’agrair la trobada que va fer possible durant la diada de
Sant Jordi de l’any passat on es va mostrar agraïda amb el seu públic, un tant
vergonyosa i afalagada per ser una persona admirada. Molt propera i allunyada
del caràcter tòpic germànic, ens va dedicar unes paraules de coratge que han
fet que el nostre somni literari tingués una dosi extra d’Il·lusió.
Us volem parlar d’ella i recomanar-vos les seves darreres
produccions: L’illa de les mil fonts i
Les onades del destí ambdues
publicades a Ediciones B, tant en
català com en castellà.
A L’Illa de les
mil fonts se’ns presenta la que serà la precursora d’una saga familiar que
es veu acaronada per la brisa temperada del mar del Carib, concretament a la
illa de Jamaica. Aquesta nova amiga, anomenada Nora, de procedència anglesa viu
víctima de la tristesa i la melangia doncs la mort del seu primer i gran amor
l’atravessa marcant-li un abans i després a la seva vida i als que l’envolten.
Procurant-li un matrimoni de conveniència es veu abocada
als braços de l’Elias, també vidu i propietari d’una extensíssima plantació de
sucre. Potser si que troba la seguretat econòmica i una certa tranquil·litat
però poc a poc es desenganya del dia a dia en aquell indret.
Les seves arrels per part d’àvia estan vinculades
directament amb les víctimes de l’esclavatge i ella no pensa suportar per
diners no per cap altra circumstancia el fet de veure com el seu marit és un
explotador de terra i persones.
La Nora toca fons i ho perd tot menys la dignitat i la
seva integritat com a dona. Trobarà un nou horitzó que ompli d’il·lusió les
seves matinades? Jo apostaria per un si contundent.
A la segona novel·la Les
onades del destí, continuem amb la saga familiar a través de la historia de
la Deidre, filla de la Nora i no us revelarem el pare per no fer un spoiler del
final de la novel·la anterior..
La seva mare vol per ella tot allò que ella i els seus
avantpassats no han tingut i alhora que li inculca els valors que faran que la
societat la valori per la seva essència i no pas per la seva posició social.
Aquesta noia d’origen humil i dubtós, és una donassa
preciosa que té captivats a tots els nois que habiten les terres caribenyes
però ella es tanca a l’amor potser intentant defugir del dolor que va patir la
seva mare a la seva joventut.
Amb el decurs del temps, la Deidre trobarà uns ulls
sincers on anclarà port i deixarà que el seu cor s’obri de bat a bat, el jove
Victor, metge de professió, li ha robat el cor i li ha mostrat que l’amor no ha
de ser dolor sinó un seguit de sensacions i sentiments positius.
Ambdós emprendran un viatge cap a Saint-Domingue, a
l’Espanyola desprès del seu casament. Aquest viatge no els deixarà indiferents
i farà que les seves vides donin un gir de cent vuitanta graus.
Tindrà més sort que la seva mare i haurà trobat l’amor?
Que els espera en el viatge? Acaba aquí la historia familiar?
Totes aquestes preguntes les trobareu en aquesta saga
familiar que ens mostra com les generacions tendim a repetir patrons per costum
o bé a rebutjar-los com a mesura de protecció emocional.
En els dos títols, els paisatges estan descrits de manera
tan ben acurada i contextualitzats en el temps en que es dóna l’aventura que fa
que esdevingui un personatge més. El relleu, els colors, les olors i les
tradicions són el marc de fons ideal per aquesta historia familiar.
En una època en que les novel·les landscape estan de moda
i de les que em declaro obertament fan, la Sarah Lark podem dir que n’és la
mestra.
A les seves obres anteriors ja ens va donar una classe
magistral de paisatgisme i prosa descriptiva que casa a la perfecció amb la
trama profunda i romàntica que viuen els seus personatges treballats amb molt
volum al llarg dels capítols.
No us espanteu pel gruix dels llibres, us puc garantir
que un se’ls llegeix en un tres i no res i esdevenen lectures de capçalera
aconseguint que tanquis la darrera plana desitjant que des d’on sigui ja
estigui preparant una altre novel·la.
Amb aquetes paraules volem retre homenatge a les seves
obres però ens reiterem que la seva persona encara és més interessant. Una ment
prodigiosa que vesteix amb amabilitat i senzillesa i que per sobre de tot
respecta als seus lectors com si fossin els seus amics de tota la vida.
Us convidem a que descobriu aquesta gran dona de les
lletres, ja veureu com no us en penedireu.
