Avui ens
retrobem amb Sílvia Soler, un valor
segur en el panorama literari actual que sempre ens ofereix una nova aventura
en la que les emocions juguen un paper principal.
A totes les
seves obres hi ha aquell moment en que et sacseja les emocions i et posa contra
les cordes i realment pocs escriptors treballen amb la sensibilitat humana
d’aquesta escriptora.
Destaquem de
la seva bibliografia títols com “Un any i mig”, “L’estiu que comença”, “Un creuer fóra de sèrie” , “Els vells amics” i avui us presentem El fibló.
Us asseguro
que no en sortireu impassibles!
En aquesta
obra coneixereu a tres germans que malauradament perden als seus pares i
hereten la casa familiar d’Alella on van créixer. En aquest punt decideixen
anar-hi a viure i reconstruir l’espai, els seus lligams i els seus propis
sentiments.
A vegades el
passat torna per desordenar-nos i convidar-nos a millorar i a entendre qui som
i perquè som com som.
Tots som
fruit de les nostres vivències, dels nostres records, del nostre passat i de
com afrontem allò que ens passa.
La casa està
força malmesa i mentre la van arreglant es donen temps per recordar, parlar,
discutir, fer les paus...
La casa
esdevé una protagonista ja que les seves parets amaguen els secrets dels dies
feliços i les ombres dels dies tristos. La casa és companya de tota la seva
vida i còmplice de les trapelleries.
Sembla que
les pròpies parets i estances siguin testimonis de tot allò que anava passant a
la família i es com si haguessin escoltat tot allò que callaven.
Els tres
germans hauran de fer front a la reforma i al seu retrobar més sincer en que
cadascun d’ells haurà de fer les paus amb el seu passat i amb els seus records
per tal d’establir una germanor real i positiva.
Una novel·la
sobre l’amor fraternal, sobre l’educació dels menuts i sobre el passat que es
fa present al dia a dia.
Aconseguiran
aquests tres remodelar la casa? Com serà la seva nova relació?
Només
llegint aquesta joia que ens apropa labutxaca
ho descobrireu i us asseguro que us enganxarà des de les primeres planes.
És
intimista, reflexiu, esperançador i tot un cant a la vida!
No el deixeu
escapar!
