De l’únic que no podem acusar en John le Carré és de Volar en cercles a la seva darrera
publicació, per fi ha pogut gaudir de fer servir aquest títol que en molts
casos anteriors va ser utilitzat en borradors de grans novel·les seves.
Edicions
62 ens presenta l’autor entre les ombres, les memòries
d’un home de vuitanta cinc anys viscuts entre èpoques convulses i treballant al
servei secret de Sa Majestat la reina d’Anglaterra.
En un diàleg amb el lector ens trobarem
asseguts al seu costat al seu xalet suís que es va construir gracies al èxit de
“L’espia que tornava del fred” mentre
l’autor rebuscat en la seva memòria aquells passatges que el van seduir i
alhora transformar en l’home que és avui.
En cap moment fa referencia a que no sigui
cert tot el que explica, però s’escuda en la memòria com a referent de les
seves paraules provocant la sensació que potser en alguns passatges hi ha
alguna floritura o omissió.
Com a fidel lectora de John le Carré reconec que saber més coses sobre ell m’ha fet agradable
i amena la lectura, tot i que reconec que la seva prosa espera molt del lector,
el convida a llegir entre línies i no li dona mai tot l’argument fet, amb ell
s’ha de tenir en compte tant el que escriu com la manera en que ho escriu.
Els seus textos són com una melodia on la
importància dels silencis s’equipara a les notes més altes de l’escala.
En aquesta obra gaudireu de la introducció,
aquí en teniu les primeres planes, ja que és on l’autor prepara al lector per
les trenta vuit perles de saviesa que està a punt de compartir. Breus histories
que us convidaran a viure moments claus de la historia universal de la mateixa
manera en la que comprendrem com el destí o la casualitat el van portar per un
camí on els secrets estaven en mans de joves de poc més de disset anys.
Espies, mafiosos, polítics, corruptes,
directors de cinema i el propi Robert Redford són alguns dels personatges que
apareixen i desapareixen entre les seves planes, sense oblidar-nos d’una
misteriosa caixa forta en un vell edifici del MI6 us esperen per que desvetlleu
els seus secrets ocults entre carpetes, informes i classificats.
Una novel·la que com a subtítol se’ns presenta
com “Històries de la meva vida” i en la contraportada i en paraules del propi
autor es contradiu o ens dona una pista del que realment trobarem entre les
seves planes: “Un bon escriptor no és expert en res excepte en ell mateix. I,
si és llest, sobre aquest tema calla.”
Benvinguts a la memòria d’un espia de veritat.
