Per Ángela Sánchez Vicente
És una obra i un món per descobrir!
De la ploma poètica, reflexiva, sensible i critica de la aclamada Linda Boström Knausgård brolla una història que tot i ser breu amaga un gran missatge que us deixarà ben empetitits.
L’acció de Benvinguts a Amèrica desemboca en quan el pare d’una família mor i de sobte aquell succés i aquell dol es viu de maneres molt diferents dins la casa.
Cadascú ho porta com pot i el sentiment enterboleix les relacions interpersonals entre la mare i la descendència.
Una d’elles, la petita Ellen copsarà la nostra atenció des de l’ombra, el silenci i el mutisme.
Té tantes paraules a la ment que li reboten com una pilota d’una màquina del “pinball” i alhora un immens i injustificat sentiment de culpa.
Ella sent que és “l’assassina” o culpable de la mort del pare ja que ella dies abans li va desitjar la mort. Ella resava perquè això passés... I ara ha emmudit i és incapaç d’articular paraula.
El seu germà, en canvi viu atrinxerat física i emocionalment a la seva habitació mentre la mare segueix amb la seva vida de diva i estrella cinematogràfica intentant convèncer-los des de la frivolitat del fet que ells són lluminosos i alhora fa com si no passés res.
Però en realitat tots han perdut molt més que a un membre de la família ja que també han perdut el vincle que els cohesionava i ara s’estan perdent a ells mateixos en una espiral autodestructiva.
Aquesta obra de l’Editorial Les Hores ens presenta la naturalesa dels sentiments d’una manera radicalitzada però que alhora és metàfora del que passa a la societat d’avui en dia en que tapem el nostre dolor atacant i fent mal al del costat.
El mutisme de l’Ellen i l’aïllament del seu germà juntament amb el passotisme de la seva mare evidencien com cap d’ells podem pair la noticia i enlloc d’ajudar-se es fereixen més i més.
Quins interrogants amaga aquesta família? Com era el seu pare? Tornarà a parlar l’Ellen? Perquè el volia mort?
Totes aquestes preguntes troben la seva resposta gràcies a la tasca de traducció de la Carolina Moreno Tena que ha mantingut el llenguatge fi i poètic de l’autora.
És una gran convidada a descobrir el poder de la paraula ja sigui dita o no dita!
